“Le réel s’inscrit en négatif des apparences.” Il y a de cela 3ans, Mohamed Sifaoui attaquait les souverainistes kabyles en les qualifiant de racistes… Il s’est notamment acharné sur le camarade, Nacer Tigrine, qu’il comparaît aux nationalistes arabes et aux islamistes après que ce […]
TASERTITLe Kabyle n’admettra jamais l’idée qu’un militant politique quelle que soit sa cause peut être un terroriste en dépit de l’entêtement du pouvoir Algérien qui travaille jour et nuit afin de coller l’étiquette du terrorisme à des structures politiques qui ont toujours revendiqué le pacifisme. […]
TASERTITLounes Amrane est l’une des figures de la nouvelle génération de la chanson Kabyle. Comme beaucoup de jeunes artistes l’enfant d’At Zikki essaye d’innover avec un style et des arrangements musicaux qui redonnent à notre chanson un nouveau souffle. La particularité de Lounes est qu’il […]
IDLESUgar n 15 n imeɣnasen n Timunent n Tmurt Taqbaylit i yettwaṭfen deg yeɣrem n Bgayet, acku begsen ad erren tajmilt i yiwen ger tgejda n teqbaytlit wagi d Masin Uharun, deg wagur n Magu 2021, yezrin. Deg ass n 29 Magu yezrin tella-d tikli […]
TASERTITAmenzu n yunyu tikli deg yeɣrem n Sedduq i lmend n usellek n umeɣnas ǦUDI Ǧamal d yemdukla-is. Sofian Babasi, Smail Mendas d 8 n imezdaɣ yettwaxeḍfen deg Leɛzib Nasireyya. Safari Smaɛil yettwaxḍef deg webrid ar Bgayet. Sofian Babasi yeḍḥa-d ziɣ deg Lḥebγs n Tjellabin. D wi i d ussan ttidiren imeɣnasen n teqbaylit ladɣa d imezdaɣ n Tmurt Taqbaylit sumata, ussan n lḥebs d unekref d tṛad, imi adabu azayri i xemmel i yɣallen-is akken ad yessenger akk anamek n tlelli d timunent deg Tmurt Taqbaylit deg wakud anda aɣref aqbayli, ara yessikid kan am yimi yečča deg ɣenja.
Teboun, aselway n lezzayer deg wegraw-ines aneggaru deg wesqamu aɛlayan n teɣlist, i berreḥ-d akken MAK ( Amussu n wefraniman n tmurt taqbaylit) d amussu arebrab. ahat d tikelt tamenzut, i d-teḍra deg wass-mi terfed Tmurt Taqbaylit ibeckiḍen mgal lezzayer deg 1963.
Niqal berḥen-d kan belli ala MAK i d arebrab, ur ṛwin ara, iḍelli rnan-d asaḍuf amaynut, anda Tebbun yessuter ad yeslal Lejrida neɣ Umuɣ (Liste), Taberkant n yemdanen d tudsiwin tirebrabin, ihi ldit allen-nwen aqla-ken deg TESNARAFT ( Dictature), anda kra n win ara d yekren mgal adabu n lezzayer, idammen-is ḥellen i wsizzel.
Ihi deg tegnitt anda, tuɣal ɣef yemdanen tekmamin, anda laẓ yedeggir tiwwura, adabu yesuffeɣ-d tuccar akken ad yessiged medden. Deg tegnitt am tagi, tamurt taqbaylit ad taf tazmert d yiɣil deg wesdukkel n tarwa-s. Neffud ad yass wass ara i ẓerben ɣef tarwa-nneɣ acku adabu d win i qesden nger-nneɣ. Aḥasan yiwen wass, amahat ad teḍṛu.
Aṭas n isebtaren deg Facebook, d waṭas n wudmawen yetwasnen i d-yemmeslayen ɣef wayen d-yenna mass Bengrina deg temlilit-is deg yeɣrem n wehran iḍelli n 23 Fuṛaṛ, anda i d-yewwet deg yemdanen i d-yefɣen ar iberdan deg umuli wis sin n “wembiwel azayri”, anda i […]
TASERTITMass Bengrina am yakk isertaten izayriyen yezṛa, belli tugdut d tin ara yerren azal i tugett(Izayriyen) mgal tadersi n yeqbayliyen ( minorité kabyle), d tagi i d tilawt ugin ad walin isertanen imagdayen sumata d isertanen iqbayliyen ladɣa. Acimi tidderɣelt-a sdat n tilawt qessiḥen am tagi ? ma d timeẓrit ur zṛin ara imi teksasentt tmusni, wicqa ahat ad uɣalen ad fiqen, maca ma yella ẓran, acukan ssusmen, ɛemden agdud aqbayli ad yeddu ar ubaṭwar nebla ma nnan-s hemma, ayagi d lɛib fell-as, azekka agdud d win ara ten-iḥasben.
Naima SalHI, Djabellah, Makri, Khettal, Samir Belarbi, Rachad, artagara d ayen akk i d-nnan yakan. Ass-a gzan iqeddacen-a n tesnaktit taɛrabt-tisneslemt, belli ur d-yettawi ara cwal s srid mgal adabu n lezzayer, imi aneggaru yagi yefkan d asfel aḥric n ttrebga i tesnektit-nsen d win i d-iṛebban ass-a iglafen n yemdanen umi qqen-ent wallen sdat n nnger i ten-yeggunin.
Akayad n tefranin d win ara rebḥen isenselmen imsɛerben s sshala, imi agemmuḍ d win yeddan yid-sen, ɣef waya sganayen imagdayen iqbayliyen ɣef uheggi n tefranin ayen rran d azwel n tugdut. Anwa asertan aqbayli i yzemren ass-a ad yerbeḥ tifranin beṛṛa n tmurt taqbaylit ? ulac ula d yiwen, nwala ikabaren d isertaten yettwaḥesben ɣef tmurt taqbaylit, am RCD d FFS neɣ Khaled Tzaɣart d Karim Tabu, ur zmiren ara ad kkin deg tmesbanit anda ulac taqbaylit beṛṛa n tlisa n tmurt taqbaylit.
Ihi, amennuɣ n tidett deg lezzayer n wass-a mačči ɣef tugdut maca ɣef uɛiwed d wallus n ljerya n uwanek azayri, anida ilaq ad yili wemḍiq n teqbaylit, ayen-nniḍen yakk d timucuha.
Afus ur tuɛiḍ ara ad tkerceḍ ssudn-it, d tagi i d tikli n yeɛdawen n lebda n teqbaylit, wid i neqqen iḍelli yesmiskinen ass-a, wid yenɣan Kamal Amzal d Katia Bengana, i ɛedmen d tiwinas neɣ d imeyyaten n imusnawen iqbayliyen iḍelli kan, imesḥaf-nni yeddan […]
TASERTITAfus ur tuɛiḍ ara ad tkerceḍ ssudn-it, d tagi i d tikli n yeɛdawen n lebda n teqbaylit, wid i neqqen iḍelli yesmiskinen ass-a, wid yenɣan Kamal Amzal d Katia Bengana, i ɛedmen d tiwinas neɣ d imeyyaten n imusnawen iqbayliyen iḍelli kan, imesḥaf-nni yeddan afus deg fus akked udabu aqettal yewten s ṛṣaṣ Lounes deg 88, i tineqḍen deg 98, yernan kra n iseggasen kan 127 deg tarwa-s. Imesḥaf-nni ɣef wayeg yettweṣṣi Lwennas, ” Ma mači d nukkni ara sen-yesɛetben tikli, ddula ad sen-d-efk azuɣer”, ass-a begsen-d i tmurt taqbaylit, ad tterren d annar n tṛad, ad tt-efken d asfel i lebni n usenfar-nsen, win ara d-yeglun s tmettant-nneɣ.
Qaaren win ur nesɛi cfawi, ulayɣer lettkal fell-as, anwa yettun belli amenzu i d -yessawlen mgal anay amaziɣ send ad d-yennulfu Gayed Saleḥ, Lɛeṛbi Ziṭuṭ, yettmeslayen s yisem n Rachad, deg tallit-nni, newt-ed deg-s s lḥers, yettefɣ-ed ɛinani i yakk ayen yellan d rriḥa n tmaziɣt, ma deg wass deg d-yeḍḥa d Tamurt Taqbaylit i d allaɣ n “Tegrawla” send tikli n yiɣer n Xeṛṛaṭa deg Bgayet ass n 16 Fuṛar 2019, bedlen udem am tata, uɣalen ulac win i ḥemlen iqbayliyen am nutni.
Yal azamul n teqbaylit sqedcen-t akken ad rebḥen ula n yeqbayliyen, ula d Lwennas, iḍelli kan ttwalin-t d Cciṭan ass-a yuɣal steṛḥimen fell-as, sawḍen-t armi terran d azamul-nsen ” Ad ttyeḥku lxebz i buyul” nni yeqqar, d tagi i tixiṭwaz-nsen d tagi i tiḥḥerc-nsen d tagi i d “Tuqya” i yellan deg wansayen-nsen s waɛraben.
RACAHD, tfaq ur teṭṭis belli d tamurt taqbaylit kan i zemren ad terfed amennuɣ nebla azigzagi, nebla asgunfu neɣ kennu, armi d-ḍelqen fell-as tuccar-nsen, i d-rran akk lwelha-nsen ar ɣures ” D ameṛsun muqqren”, ssawḍen ula d tikli n imeɣnasen n teqbaylit yettnaɣen ɣef usbeddi n uwanek aqbayli, deg Makuda ddurt i ɛeddan semman-as d “Lḥirak”.
Amek tesseqdac Rchad, tidyanin akk i d-icudden ar tmurt taqbaylit deg mennuɣ-ines ɣef usenfar isneslem deg Lezzayer ?
I ɛemmed neɣ yettekka ?
ASBUCCEƐ / Deg tazwara, Rachad s ttawil n tiliẓri ” EL MAƔARIBEYYA” yeqlen d ” AWRASS TV”, tessalay-ed tidwilin s teqbaylit, akken ad yaweḍ ssus-nsen alamma d wid ur nessin ara taɛṛabt, ass-a yal amagday aqbayli i d-iɛeddan deg tiliẓri yagi ad tiɛetteb yiman-is, llan wid i ɛemden, ẓran belli attekki-nsen d afus n tallelt i wseqreb n umeslay asneslem ar imezzaɣ n yeqbayliyen, maca yewwit-en temɣer n uɛebbuḍ akked lebɣi-nsen ad mucaɛen ad twisnen, dɣa deg waya El maɣaribeyya tessen amek i tent-s-buccuɛ, amek i tent-ttcuffu aqenduṛ, wa tsemmay-as d amusnaw, wayeḍ tenna-ya-s tirrugza d keč i d ayla-as.
IMḌELLEƐ N YEƐDAWEN / Tin ɣer-s, Rachad akken ad tekref allalen isertanen tesɛa tmurt taqbaylit, tefren ad tɣur isertanen-ines yetwasnen am Karim Ṭabu d Muḥsin Belɛebbas, testenya yidsen alukan d ifer ilem, maca deg wasmi i sen-tɛelleq lḥerz, ara ṭenṭunen deg berdan belli isenselmen i neqqen atmaten-nsen iḍelli d wid i lemden tugdut, amedya Karim Ṭabu yesseftay yesseftay akurfa deg yirden, yeqqar i win yebɣan ad isel” Lezzayer nra d tin ara yebnun s lsas n tneslemt”.
ASEQDEC N IMEṬṬAWEN / Tamuɣli twehha ar wedrar ma i xelq-ed wejdid, i k-yenna Lwennas, d win refden imesḥaf n Rachad, deg wesmekti n tmenɣit n Rcid Tigziri, Rchad yettekkin s lwert, deg tmenɣit-ines, tneggez ɣef umeslay i d-tenna Malika Matub, tɛerkit terrat deg rregmat ar ucekker, ataya Lsas Matub d win yettcekkiren Rchad.
Sqedcen akk ayen zemren akken ad wten aqbayli s gma-s, ɣlin ɣef Sadi wten-t s wayetm-as, xas ulamma mačči d azamul n tezdeg maca, mači d ass-is u mači d nutni ara t-yessawḍen ar lḥiḍ, neggzen ɣef temsalt n Walid Nekic, xas ulamma deg tazwara ssawlen ar lmut-is imi d ameɣnas yuẓar ar umussu n MAK, maca akken d-yeḍḥa yettuɛetteb, bdan-ten ijeddayen ad sqedcen imeṭṭawen-is, d asuget fell-as taṣebḥit tameddit. Ula d Kapitan n DRS, Hicham Aboud, i d-yeḍḥan d tayett-nsen imi ur yettxalaf ara mejjir aẓar, yuzzel isemma prukurur n tagdud d aqbayli ( Taxeṛṛubt Foḍil) akken ad tt-yesseker ger yeqbayliyen asmi i d-yeḍḥa mači d winna i prukurur i ḥekmen ɣef Nekic, ur d-yesseɣti ara ashitref-ines.
Deg Tagara, Rachad, tebɣa ad tesseqdec tamurt taqbaylit d annar n ṭrad mgal adabu azayri, d taseddart ɣef wayeg ara terkeḍ akken ad taweḍ ar wayen tettnadi ” Lebni n usenfar isneslem deg lezzayer taɛrab”. Tasarutt ad ttan deg fassen n yeqbayliyen yeddan deg ” Tegrawla n Wecmumeḥ” d imeɣnasen n tmurt taqbaylit, ama ɣef timunent-ines neɣ ɣef timanit-ines d nutni kan ɣef wayeg i d-yewwi ad msegzin ,ɣef wayen i ten-yezdin, acku ma neḍfer abrid id-newwi d tṛad ger yeqbayliyen ɣer ara nessaweḍ, ihi bedlet tikli, a yiqbayliyen amahat ur iṛuḥ lḥal.
Acraḍ arusi SPUTNIK V, d win i jebden lwelha n umaḍal akken yella, ussan agi ineggura ladɣa send tufɣa n tesɣunt n tezmert taglizit , yesɛan azal muqren deg uḥric agi n tsekla tusnant d tujya, tin umi qqaren THE Lancet, anda i tesnimmer asnulfu […]
TAGRAƔLANT TAZMERTAcraḍ arusi SPUTNIK V, d win i jebden lwelha n umaḍal akken yella, ussan agi ineggura ladɣa send tufɣa n tesɣunt n tezmert taglizit , yesɛan azal muqren deg uḥric agi n tsekla tusnant d tujya, tin umi qqaren THE Lancet, anda i tesnimmer asnulfu yagi, yufraren, win umi tefka agemmuḍ igerzen n 91,6, ayen ara t-yerren deffir kan n wecraḍ, Pfizer-BioNTech akked AstraZeneca.
Zrin ɣef wass-a azal n 63 n iseggasen asmi Rrus tceggeɛ s igenni asatilit SPUTNIK I, ass-en isuvyatiyen ssawḍen ad sneḥcmen Marikan, beggen-asen-d belli d nutni i d imenza deg temzizzelt n tiknulugikt, akken ula d ass-a i ttḥulfun irusiten, s yiwet n tmendit d rrezg, nnan-d u umaḍal akken yella, belli Rrus snen ad snulfun timsal-nniḍen mači kan ala Vudka, Pitṛul d Kalacnikuv.
Ayen ara yeǧǧen acraḍ agi ad t-ɣunzut tudsiwin n tezmert meṛṛa, d aseqdec n tsertit deg udellel i yellan fell-as, ladɣa sɣur uselway Arusi, i d-iberḥen yakan deg wagur n Ɣuct, belli teddez tebrez, d tamurt-is i rebḥen timzizzelt ar usnulfu n wecraḍ ara yesnegren anfufed n Coγid-19, ayagi arnu-y-as aɣiwel n usufeɣ-ines s wudem adamsan, send ula ad ifak weswir wis krad(3), n snesla n usenqed d unadi i yilaqen send asufeɣ n yal acraḍ deg umaḍal, aswir wis krad yesra i ujerreb n wecraḍ-agi ɣef anda ulac 15 000 n iwiziwen, ayagi d ayen ur d-nelli ara.
Ayen deg d-yufrar SPUTNIK V, ɣef yecraḍen-nniḍen !
Tamsal akk ara t-yeǧenn ma yeḍḥa-d d tidett yufra ɣef yecraḍen-nniḍen ama d Pfizer-BioNTech d AstraZeneca, deg tazwara acraḍ-agi Arusi ur yesri ara ad tcerḍeḍ fell-as snat n tikal, imi yiwet kan ad t-tekfu akken tafekka n wemdan ad tezmer ad temmager avirus n covid-19, ayen nniḍen d allalen n weḥraz-ines, imi afrijidir mezziyen ad d-yekfu, ur yesri ara i tfasniwin n tasmuḍi muqqren am wiyiḍ, deg tagara ssuma-ines, imi ger yakk tecraḍ d-yennulfan d netta i mezziyen akk deg ssuma, azal n 8 yuru kan.
Ayen ara yeǧǧen imdanen ad kukrun SPUTNIK V !
Aṭas n tuffirin i mazal ad nessin fell-as, ama tigawt-ines ɣef wenfuded n uvirus covid-19, ma d win ara tt-igezmen neɣ ur yesɛi tazmert ɣef waya, akud ɣef useḥbiber-ines ɣef tfekka ma mezziyet neɣ meqqret, deg tezrawin i d-tessufeɣ tesɣunt The Lancet, imuḍan d wid yettwaḍefren 4 n ledwaṛ kan, ayen mezziyen ma nessemgerd-it ɣef tezrawin yecqan acraḍ-nniḍen, ula d aseḥbiber ɣef wid muqqren wid i ɛeddan 60 n iseggasen, mači d win i d-tessefreẓ tezrawt agi, acku ala 10% kan i yettekkin degakka imdanen yettwacerḍen.
I Lezzayer deg wannecta-yakk ?
Tamurt n lezzayer am leɛwayed-id d taneggarut deg yal taɣawsa, asmi iduba n umaḍal merra gan timzizzelt anwa agdud ara icerḍen d amenzu, nekkni imiren aselway n lezzayer wwin-t ar tmurt n Lalman akken ad yejji, ma d agdud, nnan-as” Yettif Xir ad yemmet deg ccer wal s uvirus n covid-19″ wagi d ameslay n uneɣlaf azayri, ihi asmi d-ukin ufan akk igrawen muqqren ifermasiyen i d-igan acraḍ agi yuɣ lḥal lhan kan deg yegduden n ugafa.
Lezzayer tuɣ-ed 50 000 n tjeqmin n wecraḍ arusi Sputnik V, tineggura yagi terna-d 50 000 n tjeqmin-nniḍen n AstraZeneca, u tberḥed beddu n wecraḍ ɣef wudem aɣelnaw ass n 30 deg yennayer yezrin, maca deg ubdil ad zwaren deg wid yenṭerren nutni lhan-d deg sertanen n wexxam aɣerfan d ineɣlafen d isertaten, imi ar ɣersen ameksa yezwar tiqeḍɛit.
Lǧemɛa d ass n Twizi deg tmurt taqbaylit, ɣef waya Tawrirt Muqqren d tin i begsen ad tcebbeḥ agama d wudem-is, s iɣallen d tedrimt n warraw-is d yess-is. D azrar n twizi, i yebdan d aguren aya, maca akken i d-yeɣli wenfufed n Covid-19, […]
TIMETILǧemɛa d ass n Twizi deg tmurt taqbaylit, ɣef waya Tawrirt Muqqren d tin i begsen ad tcebbeḥ agama d wudem-is, s iɣallen d tedrimt n warraw-is d yess-is. D azrar n twizi, i yebdan d aguren aya, maca akken i d-yeɣli wenfufed n Covid-19, tadyant n ucebbeḥ n wudem n taddert d win i ḥebsen, acku nnig cbaḥa d aseḥbiber ɣef tudert i yecqan ladɣa imezdaɣ n Tewrirt d yeqbayliyen d tirna. Tura imi t-yenkeẓ wenfufed agi, uɣal-end iwiziwen ar iberdan d leḥwari d tzeqwa n taddert am yal lǧemɛa, yal yiwen i xemmel i yiɣallen-is ddaw leɛnaya n wegraw n taddert-agi.
Ihi d agraw n taddert n Tewrirt Muqqren i d-yessawlen deg yiwen walɣu ar uheggi n twizi yagi ass-agi n 5 Furar 2021, d ayen ibanen iwiziwen d wid yeṭṭuqten imi yak imezdaɣ n taddert agi yeddukel wawal d lebɣi-nsen deg tikli ar ucebbeh n wudem n taddert.
Ayen yellan deg wahila agi n Twizi d ayen yefran yakan deg wegraw n taddert ussan yezrin yettmeslay-ed ladɣa ɣef temsal-agi:
-Amṛaḥ n yelmeẓyen n taddert d win deg ara d-lhun inazuren s uzewweq n wanuɣen d werqam
Twalam ihi ahil n wass d win muqqren, maca lebɣi n uṣeggem n imezdaɣ d iwiziwen n tewrirt muqqren d win muqqren ugar, ulac taɛkemt zzayen tecki dduklen iɣallen, d tagi i d taqbaylit d tagi i d tawrirt muqren.
Ass-agi lwelha ad tezzi ɣer yeɣrem n lezzayer deg waxxam n teɣdemt n Dar El Beyḍa win yetwasnen ɣef prukurur-ines i ssutren lḥebs i lebda i ylemzi aqbayli n 23 n iseggasen, maca mačči d tamsalt agi ara yawin lwelha d tamsalt nniḍen tin umi […]
ASMEKTI TAGRAƔLANT TIMETIAss-agi lwelha ad tezzi ɣer yeɣrem n lezzayer deg waxxam n teɣdemt n Dar El Beyḍa win yetwasnen ɣef prukurur-ines i ssutren lḥebs i lebda i ylemzi aqbayli n 23 n iseggasen, maca mačči d tamsalt agi ara yawin lwelha d tamsalt nniḍen tin umi zemmen tura ugar n 6 n iseggasen, tagi d tadyant n Hervè Gourdel, win yettwakren, send aki yettwakkes-as uqerruy-is sɣur agraw n irebraben “isenselmen” wid i semman i yiman-nsen “Ǧunud El Xilafa” neɣ iserdasen n lxilafa.
Tawacult n Hervè Gourdel d tin yurǧan s ccuq ad d-yaweḍ wass-agi ugar n 6 n iseggasen, ihi yewḍ-ed wass-is, ad tɛeddi deg creɛ anda ara tsel teɣdemt i 7 yemdanen yettekin deg tedyant agi anda ala yiwen kan n urebrab i yettwaṭfen sɣur yigen azayri wagi d Abdelmalek Ḥemzawi, ma d 7 nniḍen ad ttwacerɛen ur llin.
Taǧǧelt n Herγé Gourdel, amwelleh n idurar n 55 iseggasen, yettwanɣan deg ctumber 2014, masa Françoise Grandclaude, tenn-a i tudsa taɣamsant n fransa AFP ” Tawult-nneɣ tefreḥ nezzeh, imi i d-yewweḍ wass deg ara d-yili creɛ agi”, terna-d ” Ttraǧuɣ s ccuq ad zreɣ amek teḍra tedyant n wergaz-iw, sɣur imdanen ara d-zzaken teɣdemt tazayrit ass-agi, ladɣa sɣur arebrab-nni, imi d netta i d imdebber amenzu”.
Abdelmalek Ḥamzawi, ala arebrab agi i d-ṭfen izayriyen, u diɣ d netta i d iqarren deg yennayer 2015 ɣef wemḍiq anda tella tfekka n Hervè Gourdel. Wagi d yiwen ger wegraw i semman iman-is, “ǦUND EL XILAFA”, i ybuyɛen i tuddsa n ” Awanek Ineslem neɣ Daɛec”, d tin yukren ɣef leḥsab n srabes n lezzayer, afransi Gourdel, akken ad tesxedmen ger ifassen-nsen mgal Fransa, yellan tebda ṭṭṛad i Daɛec, ssutren i wselway afransi ad yegzem ṭrad agi neɣ ad nɣen Gourdel, d ayen i d-yeḍren send tuṭfa-ines.
Asmekti nniḍen, belli llan akked Herγé Gourdel 5 n yemdukal-is d izayriyen i yettwaṭfen yid-es wigi : Karim Oukara, Hamza Boukamoum, Oussama Dehendi, Amine Ayache d Kamel Saadi, acukan 14 n tsaɛtin send tuṭfa-nsen serreḥna-sen-d irebraben, dɣa d nutni i yessawḍen isalli ar iserdasen n lezzayer.
Ayen ur d-ibanen ara d tinekkit n inigi wis 7, ur yelli usalli fell-as, ama d acut d wayen iga deg temsalt agi, ulac diɣ isallen ɣef 7 n irebraben-nniḍen umi ḥekmen deg yeɛrar-nsen.
Asmekti-nniḍen d amek tella tmurt taqbaylit ussan-nni, ur ilaq ara ad nettu akken tamettant n Albert Ebossé, 23 Ɣuct 2014, teḍra-d kan kra nwussan send tukkerḍa n Herγé Gourde Ctember 2014. Ayagi d ayen yeǧǧan dunnit merra terra iqbayliyen d wid yessexdamen miḥyaf ( timenɣit n wemyurar aberkan) u diɣ d tamurt wertaɣlist s tmettant ufransi d tilin n rrebrab deg durar n tmurt taqbaylit. Aṭas n tuɣac tiqbayliyin i d-yemmeslayen ɣef tsertit agi n udabu azayri, mgal tamurt taqbaylit, imi ar ɣersen d tasebba kan i d tettaf lezzayer akken ad teččar neɣ ad twerrek idurar n yeqbayliyen d iserdasen-is, amahat ugaden ad d-ili tnekra-nsen mgal adabu.
Deg yiwet n tdiwennit i yexdem yiwen ger ibugaṭuten deg temsalt n Walid Nekiche, tagi d Nabila Smail, i Radyu M, tuɣal-ed s kra n isallen ɣef temsalt n walid nekkic tenna-d ladɣa “ Werǧin ẓriɣ taluft am tagi, ayen ɣef wayeg i ten-curɛen d […]
Taqbaylit TASERTITDeg yiwet n tdiwennit i yexdem yiwen ger ibugaṭuten deg temsalt n Walid Nekiche, tagi d Nabila Smail, i Radyu M, tuɣal-ed s kra n isallen ɣef temsalt n walid nekkic tenna-d ladɣa “ Werǧin ẓriɣ taluft am tagi, ayen ɣef wayeg i ten-curɛen d ayen yuɛren nezzeh imi d asaḍuf n teswiɛt n rrebrab kan i ttwasqedcen, maca deg tama nniḍen akaram d ilem ( dossier vide), bnan akk creɛ-nsen ɣef wayen i d-yenna zaɛma walid deg ḥetec-ines, ddaw aɛetteb, d teɣrit d wesḥaḥay , ɣef aya tabugaṭutt Nasura Ḥedduc tessers acetki mgal anɛetteb yettuɛetteb walid ihi, ayen akk is-d-yettwaksen d awal neɣ d ini seddew tiɣrit ur tezmira ara ad teqbel la taɣdemt la tamdanit am yimi nettmeslay ɣef tmettant netta tafekka ulac”
I westeqsi n uneɣmas ɣef unamek d wacuɣer akk n usemɣer n taluft agi ladɣa aseqdec n usaḍuf uṭṭun wis 70 neɣ 76 : ” Nek yennumen tikerkas n udabu, gziɣ annect-agi amyimi adabu azayri yebɣad ad yessekker tamurt taqbaylit”. d tagi i d tiririt n Nabila Smail .
Ilaq ad zṛen medden belli Ferḥat Mhenni s timmad-is, yerran iman-is d aselway ɣef umussu yessawalen ar ucerreg n tmurt werǧin yesɛa ugura akked teɣdemt tazayrit, ma d anelmad ilemẓi i d-yusan deg tmurt taqbaylit akken kan ad iɣr deg tseddawit n lezzayer xelqen-as-d taluft ara tyerren d aɛdaw amenzu n lezzayer acku kan yessen yiwen d aspenyuli” , ayen ilaqen ad d-nini s tnagit n ibugaṭuten-nniḍen tessen nettat am ladɣa mas Kadeṛ Ḥwali d mas Sufyan Dekkal, mas mhenni d waṭas n imeɣnasen n MAK sɛan timsal yakan sɣur taɣdemt tazzayrit, anda yella ula d asuter n waggay-nsen ar tmurt n lezzayer.
Anwa yettaɣen ixxamen d tḥuna deg tmurt n sebbenyul u ladɣa deg yeɣrem n Alikant ? wigad agi ass-agi d ilelliyen ma d walid nekic meskin sseɣlin-d igenni fell-as” d tagi i d tidett yesserfan tabugaṭutt-agi, send ad d-uɣal ar kra n yeɣmisen n ugudu ladɣa wid yessawalen s tutlayt n taɛṛabt anda i ḥekmen ɣef walid ssersen-d fell-as lbaṭel ur iqebbel wallaɣ netta ulac acu yexdem, am EL CHOUROUK akked EL FADJR d wiyaḍ. nniḍen ɣef wayeg ara yecfu wegdud aqbayli.
Deg tagara tibugaṭuten akk yettekkin deg creɛ n Walid gren tamawt belli werǧin i d-ibeggen udabu annect-agi n lkerhegga am akka i tt-walan deg creɛ n walid imi mači kan d arrac n At Mesɛud i tcureɛ teɣdemt tazayrit maca d tamurt taqbaylit s timmad-is .
Walit tivideyyutin agi ama d tadiwennit i tga Radio M, neɣ d tin iga weɣmis Lavantgarde-algérie
Radio M : https://fb.watch/3okySkWQ3d/
Lavantgarde-algérie : https://fb.watch/3okwoAMArq/
Akken kan i d-yeɣli isalli yagi sɣur ibugaṭuten-nsen ladɣa mas Kader Houali d Mas Sofiane Dekkal umi ara nesnimmer aṭas, umi ara nerr tajmilt d tameqrant am nutni am ibugaṭuten yakk i d-yessufɣen awal ɣef creɛ-agi d wamek yeḍra, tadukli n yeqbayliyen ar yidis n […]
Taqbaylit TASERTITAkken kan i d-yeɣli isalli yagi sɣur ibugaṭuten-nsen ladɣa mas Kader Houali d Mas Sofiane Dekkal umi ara nesnimmer aṭas, umi ara nerr tajmilt d tameqrant am nutni am ibugaṭuten yakk i d-yessufɣen awal ɣef creɛ-agi d wamek yeḍra, tadukli n yeqbayliyen ar yidis n warrac-nneɣ, d usenqed i yuɣen azeṭṭa azegzaw n facebook send imi d-yeffeɣ isalli ɣef leḥkem armi d lmut i d-yenṭeq prukirur n tagduda, d ayen ahat ibedlen rray, i udabu asnaraf, acku nezṛa belli taɣdemt tazayrit d tin i teddun s tilifun.
Walid Nekkic ḥkemn-as 6 waguren n lḥebs, ma d Kamel Bensaad serreḥn-as-d, akk-a ihi ad fɣen i sin yidsen deggiḍ agi, meqqar ad mlalen akked twaculin-nsen, maca ayen d-ren d aguren aya werǧin ad yettwasemmeḥ.
Ass-agi n umenzu n Fuṛar deg waxxam n teɣdemt n Dar El Beyḍa deg Lezzayer, prukurur n tagduda yessuter lḥebs ar lmut d tuksa n yakk tiɣawsiwin-nsen, i sin yelmeẓyen n taddert n At Mesɛud deg tɣiwant n Mkira ( Tizi-Wezzu), wigi d Walid Nekiche […]
Taqbaylit TASERTITAss-agi n umenzu n Fuṛar deg waxxam n teɣdemt n Dar El Beyḍa deg Lezzayer, prukurur n tagduda yessuter lḥebs ar lmut d tuksa n yakk tiɣawsiwin-nsen, i sin yelmeẓyen n taddert n At Mesɛud deg tɣiwant n Mkira ( Tizi-Wezzu), wigi d Walid Nekiche asdawan deg yeɣrem n lezzayer yettwaṭef deg tikli n inelmaden ass ttlata 26 wembeṛ 2019 , akked Kamel Bensaad, 43 n iseggasen yesɛa taḥanutt deg tnezruft n lezzayer, yettwaṭṭef aseggas swaswa deg wasmi kecben Walid, imi kan i d-yuɣal deg Ilizi deg ussan-ines n imuras, yerra tiɣri i wnadi i d-ssufeɣ ijadermiyen n Tiziɣennif akken kan teṭfen arrant ar lḥebs n lḥerrac.
Tamsalt “Nekkic” d tin i-d-yettwaxelqen ma nessemḥes i mastanen-ines, fell-as bɣan ad cegeben akk taddert n At Messɛud ladɣa d tmurt taqbaylit sumata, acku mačči ala ɣef sin agi kan n yelmezyen ɣef wayeg i d-ɣeḍlen tisuqas-nsen, imi deg temsalt agi ttwajebden-d ula d wiyaḍ am Redouan Bensaad ( gma-s n Kamel) Rachid Allili, Lyes Messaoudi.
Nesteqsa an negzi neɣ ad nefhem acu yellan deg temsal agi deg tmuɣli n teɣdemt tazayrit, nufa-d akken d ayen ur iqebbel leɛqel, ad tenwuḍ d asherfef n Naima Salḥi tecki ara d-ttarra lkerhegga-ines mgal tamurt taqbaylit, imi ar taɣdemt Walid-agi d netta i begsen ad iheddem lezzayer, deg tallit anda Abdelɛaziz Buteklika deg tlelli xas ulamma semman-as ” AQERRUY N LƐIṢABA” d ilmezyen n At Mesɛud ɣef wayeg d-eɣlin rrant-en d imcumen, i d-yegran kan d tadukli n yeqbayliyen akken ad ksen lbaṭel d-yeɣlin fella-sen.
Kapitan aqdim n DRS, Hicham Aboud d win i xedmen “Chantage” ɣef BRTV ussan agi ineggura, tecfam akk belli mas Said SADI deg ɛeddi-nes aneggaru deg tedwilt n mas Kamel Tarwiḥt d win i d-ijebden Mas Hiacham Aboud, yenna-d fell-as ” Yettwamekken-d mgal-iw, akken ad […]
TASERTITKapitan aqdim n DRS, Hicham Aboud d win i xedmen “Chantage” ɣef BRTV ussan agi ineggura, tecfam akk belli mas Said SADI deg ɛeddi-nes aneggaru deg tedwilt n mas Kamel Tarwiḥt d win i d-ijebden Mas Hiacham Aboud, yenna-d fell-as ” Yettwamekken-d mgal-iw, akken ad yessames annar n tegmatt d tsertit” yessutras-d laɣa ” ad yelhu deg tira n imektayen-ines, ad yessegzi i tsutwin i d-yettnekkaren amek ilemẓi azayri ad yaf iman-is yeḥsel deg tmacint n tesnaraft”.
Deg tedwilt n Said SADI, ibeggen-d belli ” mer ad yuɣal mas Aboud ad yecceḍ deg wezref-inu, d taɣdemt kan ara ttyefrun gar-aneɣ”, degmi yesla i wayagi, mas Aboud, yessuter ɣef leḥsab-is, i tilizri n BRTV azref n tririt, ayen ur syettwanefken ara, dɣa yessers ccekwa mgal BRTV, ayen i degren taneggarut agi, s yiwem n uselway-ines mas Muḥend SADI, ad yefk azref n Tririt i Hicham Aboud, maca xas ulamma i ɛedda-d deg tedwilt n Kamel Tarwiḥt, anda i d-yerra Aboud i yesteqsiyen d tuzmat n mas Sadi, maca tadwilt agi ur d-ttwaresr ara deg sebtar nYoutube unṣib n BRTV, ayen i d-egren Aboud, ad yeǧǧ ccekwa-s mgal tilizri agi ar deɣdemt tafransist.
Ad nesmekti kan belli kra n waguren agi ineggura, mas Hicham Aboud d win yekkaten ad ttyessekker ger yeqbayliyen s useqdec n kra n yismawen ẓẓayen deg wannar aserti aqbayli, anda yekkat aqbayli s wayeḍ, akka i d yejbed iniwen n Mas Muqran At lɛerbi, d Mas Nurdin AT Ḥemmuda ula d Mas Ferḥat Mhenni, mgal Said SADI.
Ilaq ihi, isertanen iqbayliyen ad fiqen belli, iceqqiqen yettilin gar-asen d wid sseqdacen yeɛdawen mgal tamurt taqbaylit, nebla ma nettu belli Hicham Aboud send lmut n uneɣlaf n daxel aqdim Lyazid Zerhuni, win yettekkin s wudem usrid deg tmettant n ugar n 127 n yelmezyen deg tefsut taberkant, yemmeslay-ed fell-as yerra-t ” D ARGAZ N YISEƔ ILELLI” u yenn-ad belli yal wid i t-iregmen , neɣ yessamasen deg-s ” D iɣersiwen ur nesɛi iseɣ” deg waya kan iban-ed neyya ines d uxemmem-ines ar teqbaylit d wayen akk iqebḍen tasa-s.
Walit ayen yessaweḍ ar creɛ BRTV deg tvideyyutt agi
Tizlitt taneggarut n Takfarinas, tin yessuzlen aṭas n wawal, i d-ijebden lwelha n yakk iqbayliyen, tɣunzatt radyu n lezzayer, imi deg wasmi i d-yeffeɣ clip-ines werǧin i snesli deg radyuwat n lezzayer nebla ma nemmeslay-ed ɣef tlizri taɣennawt tazayrit. Xas ulamma clip n tezlitt agi […]
TaqbaylitTizlitt taneggarut n Takfarinas, tin yessuzlen aṭas n wawal, i d-ijebden lwelha n yakk iqbayliyen, tɣunzatt radyu n lezzayer, imi deg wasmi i d-yeffeɣ clip-ines werǧin i snesli deg radyuwat n lezzayer nebla ma nemmeslay-ed ɣef tlizri taɣennawt tazayrit.
Xas ulamma clip n tezlitt agi d win yellan deg Youtube, ugar n wagur aya, xas diɣ d win walan xilla n yemdanen, imi yewweḍ wuṭṭun-nsen ugar n 825 n igiman ( 825 411), maca ar ass-a n wussan, yettwet-as wantiṛdi deg radyuwat n lezzayer, ayen ara d-ibegnen i win d tin mazal yezdeɣ ccek ɣef yizen i yra ad yesɛeddi mas Takfarinas deg tezlitt agi, imi d tin yesnernayen aḥulfu aɣelnaw aqbayli.
Ass-agi isem “KABYLIE” yessekcam rrehba deg yal win ara t-id-ibedren, yessagad iɛdawen-nneɣ, ula d trizlitt ugaden amar ad d-efḍeḥ tazzayrit yerrewten, deg wul n yal aqbayli.
« Dda Sliman izem n tizza, ma yif-it Deryasa neɣ wid Yellan d cmayet ». Tajmilt-agi n Lwennas temmal-ed azal n unaẓur agi ameɣlal d lbaṭel iɛeddan fell-as. Dda Sliman d yiwet ger tgejda n yedles aqbayli d yedles amaziᵧ s umata. Yerẓa-d asalu i […]
ASMEKTI Taqbaylit« Dda Sliman izem n tizza, ma yif-it Deryasa neɣ wid Yellan d cmayet ». Tajmilt-agi n Lwennas temmal-ed azal n unaẓur agi ameɣlal d lbaṭel iɛeddan fell-as.
Dda Sliman d yiwet ger tgejda n yedles aqbayli d yedles amaziᵧ s umata. Yerẓa-d asalu i Feṛḥat, Lwennas, Lewnis d wiyaḍ imi d netta i d amenzu i-yecnan tasertit. Anwa ur nesli s tizlatin-agi : Effeɣ ay ajṛad tamurt-iw, Baba ɣayu, Tlata yeqjan, a wid ijebbden leqlam, ɣef teqbaylit yuli wass , La carte de résidence, d nukni i d nukni … Deg-sent ad naf amezruy-nneɣ, tilufa nettidir, tisiram-nneɣ, tinekkit-nneɣ, …
D amezwaru i d-yennan s usefru : “ifuḥ nnefs-ik ay izem “. Yenfa-t udabu azzayri amharsan acku awal-is iteqqes, issakay seg-yiḍes. Yugi tasusmi. Awal-is yeqqaz irennu, yeskaray-ed asirem i s ara nerreẓ azaglu.
Dda Sliman d aɣerbaz n Teqbaylit. Nelmed-ed di tmedyat-is azalen yessidiren amdan.
« A wen iniɣ a Leqbayel, Anwa i d mmi-s n Laṣel, d win yettḥezziven i nnif-is ». Ihi win ur nesɛi nnif d aɣilif.
« Lemmer ad nemjaz ad neɛdel, ṛṛay-nneɣ ad yeddukel, yal wa ad as-ed yeḍher umur-is ». Agdud yedduklen ur t-yettruẓ yiwen.
« Ma nettɛemmid i lbaṭel, ad nuɣal ak am ṭṭbel, yal wa ad d-iheggi aɛrur-is ». Kennu yettarew-ed ddel. Ddel itessu-d i nger.
Deg wass n 28 yennayer n useggas n 1983, yewweḍ Dda Sliman anda ak ara naweḍ. Ulac-it yella. Xas tafekka-s ddaw wakal, isem-is yeqqim-ed deg-umezruy am uɛeqqa yessawalen. Ad yessawal i tlelli, i tegmat, i tudert n Teqvaylit. « La nettɣenni nfeṛṛeḥ, simmal la d-yettban ṣṣaḥ, ɣef Teqvaylit yuli wass». D wagi i d izen-is aneggaru.
Akken i t-yeqqar deg-wawal-is : Lbaṭel rẓag yisem-is, ma ifat yewweḍ ɣer lḥed-is, ur yettdum ula ɣef yiwen ». Akken ad d-neffeɣ ɣer telwit, yiwen webrid i-yellan : d-Taqvaylit. Taqvaylit d-tagmat, d lemḥadra d lemqadra, d-tadukli d-yettawin tilelli.
Ad yidir Dda Sliman.
sɣur Buɛziz u Cebbi (Bouaziz Ait Chebib).
Ass n 24 yennayer 1956, Taqbaylit turew-d yiwen yetri. D itri n tlelli. D itri ur nxessi: yess i nettaf abrid n yiseγ, n tjaddit d yimal n liser d telwit.
Non classéAss n 24 yennayer 1956, Taqbaylit turew-d yiwen yetri. D itri n tlelli. D itri ur nxessi: yess i nettaf abrid n yiseγ, n tjaddit d yimal n liser d telwit.
Lwennas Matub Ilul-ed d tafat yessuzufen tillas, yedder d asirem yettarran iḍ d ass; γef tlelli d tnekkit, yeγli d ameγras.
Isem-is inuda-d meṛṛa timura. Yuγal d ayla n talsa. Yid-es, yewwi isem Aqbayli d yisem Amaziγ, s teqbaylit yessa-ten di yal tiγmert n umaḍal.
Yecna akeffir-nneγ, yessefra aγiflif-nneγ, yessemγer deg-yiseγ-nneγ, yefka afud i umennuγ-nneγ, icebbeḥ tajaddit-nneγ.
Am-wakken yessider tinekkit-nneγ ara yidir deg-wul n teqbaylit ur t ntettu ara. Ad d-yeqqim d yiwet ger tqucac n umezruy aqbayli d umaziγ.
Lwennas yedder d ilelli, yugi lqid n udabu amesbaṭli. Aḍar-is inuda akal aqbayli , yezreΣ deg-s asirem n tlelli : win i k-yennan sanda tleḥḥuḍ, in’as : nekk d amaziγ.
Zik i d-ibeggen taqbaylit: kker a taqbaylit sbedd lqed-im ziɣ mači d targit iban-ed yisem-im
Yemla-yaγ-d amek ara nili di liser : win i k-yennan d acu i d-tafat, in-as: d iγallen yedduklen.
Asirem i t-izedγen, yugar tizzeγzeγt n icinga n tudert:Xas neqḍen acḥal d itri, igenni-nneγ ur inegger ara.
Yenjeṛ abrid n tegrawla i tsutwin ara d-yalin: Ddwa-s ad ncerreg tamurt.
Ur yeǧǧi yiwet, yenna-tent-id meṛṛa. Yal tazlitt d-tamsirt. Yal asurif yedda, yelḥa-t γef tutlayt-is. Yedder i weγref-is. Yefka tudert-is d asfel akken ad d-yefsu ujeǧǧig n tlelli.
Ass n 25 yunyu 1998, cleqfen-t wid ineqqen asirem. Ar tura, ur d tban ara tillawt γef tmenγiwt-is . Anda ulac tidet d teγdemt ulac talwit. Wid Yenγan Lwennas, ad d-banen ass-a neγ azekka. Ur zmiren ara ad rewlen sdat n umezruy. Annect tebγu tekk-it, ayen zerΣen ad -t-megren.
Ulac ttkal γef udabu azzayri ur ntekkes γef tidet taduli acku seg-es ar ɣur-es. Ulamek ara neccekti i win i γ-yewwten. Asmi ara ncerreg tamurt, d aγref aqbayli ara icaxen γef yiman-is, imir-en, tidet anda tella ad-d-tban: ma di tmurt ad d-tekfel, ma deg-yigenni ad d-teγli.
Aggad i t-yenγan, ur wwiḍen ara iswi-nnsen. Lwennas yekka-d nnig tatut, ur as tezmir ara lmut. Yessew adrar s idammen-is, xas tafekka-s ddaw tmedlin, ssut-is ad yebbaεzeq i lebda.
Imi ur yemmut ur yettmettat, ass-a n 24 yennayer, ad as nini s yiwet n taγect : Amulli ameggaz a Lwennas
Buεziz u Cebbi
“Le réel s’inscrit en négatif des apparences.” Il y a de cela 3ans, Mohamed Sifaoui attaquait les souverainistes kabyles en les qualifiant de racistes… Il s’est notamment acharné sur le camarade, Nacer Tigrine, qu’il comparaît aux nationalistes arabes et aux islamistes après que ce […]
TASERTIT
“Le réel s’inscrit en négatif des apparences.”
Il y a de cela 3ans, Mohamed Sifaoui attaquait les souverainistes kabyles en les qualifiant de racistes… Il s’est notamment acharné sur le camarade, Nacer Tigrine, qu’il comparaît aux nationalistes arabes et aux islamistes après que ce dernier ne lui ait sorti ses vérités à lui. Il n’est point anodin que Sifaoui puisse user de ce genre de méthodes, et ce pour ces raisons : “Les souverainistes kabyles ont su mettre à nue son hypocrisie. N’ayant point de réel argument pour se défendre, ni pour déconstruire la démarche souverainiste kabyle, il use de l’invective. Pratique que l’on retrouve notamment chez ceux qui prétend combattre en France.”
Il faut que les gens le sachent : Mohamed Sifaoui est un islamiste qui a trahi ses camarades pour du pognon. Il fait du combat laïque son fond de commerce en France. Il y a de cela quelques jours, une affaire de détournement de fonds le concernant éclate : L’affaire du fond Marianne.
Qu’est que le fonds Marianne ?
Le fonds Marianne est un fonds publique créé par Marlène Schiappa 6 mois après la mort de Samuel Paty pour “défendre les valeurs de la république française”. Parmis les bénéficiaires de ce fonds publique, il y a l’USEPPM, association dans laquelle Mohamed Sifaoui occupait le poste de directeur des opérations pour la lutte contre le cyberdjihadisme. Depuis peu, des preuves qui montrent le fait que de l’argent fut détourné par Mohamed Sifaoui. Suite à cela, une commission d’enquête du sénat a été constituée.
Mais il n’est guère étonnant que monsieur Sifaoui puisse s’adonner à ce genre de pratiques, lui qui fut longtemps proche du général Toufik en Algérie.
Aujourd’hui, le réel montre les choses telles qu’elles sont. La sphère souverainiste kabyle n’a point de voleurs ni de corrompus. Ce qui n’est point le cas de ceux qui la prennent pour “antagoniste toxique qu’il faut marginaliser.”
Adebbuz Azeggaɣ
Le Kabyle n’admettra jamais l’idée qu’un militant politique quelle que soit sa cause peut être un terroriste en dépit de l’entêtement du pouvoir Algérien qui travaille jour et nuit afin de coller l’étiquette du terrorisme à des structures politiques qui ont toujours revendiqué le pacifisme. […]
TASERTITLe Kabyle n’admettra jamais l’idée qu’un militant politique quelle que soit sa cause peut être un terroriste en dépit de l’entêtement du pouvoir Algérien qui travaille jour et nuit afin de coller l’étiquette du terrorisme à des structures politiques qui ont toujours revendiqué le pacifisme. En effet, le 18 mai 2021 après une réunion du HCS (le Haut Conseil de Sécurité) l’Etat Algérien a classé le MAK comme organisation terroriste sans présenter aucun élément incriminant ce mouvement. Suite à ça, plusieurs dizaines de militants Kabyles ont été accusés d’appartenance à une organisation terroriste et ont été en conséquence condamnés à plusieurs années de prison.
L’une des raisons qui n’est pas sans importance qui a poussé l’Etat Algérien à classer le MAK comme organisation terroriste est sans doute sa diabolisation. Celle-ci amènerait à justifier les arrestations des activistes politiques à l’intérieur du pays mais aussi l’extradition de certains leaders établis à l’étranger. Il est à signaler qu’il n’y a pas que les adhérents du MAK qui subissent les représailles de l’Etat Algérien mais aussi des sympathisants du mouvement indépendantiste, des artistes, des conférenciers et tout citoyen suspecté d’avoir des penchants Kabylistes. On rappelle que les deux chanteurs engagés, Oulahlou ainsi qu’Ali Ideflawen, le professeur de Tamazight Said Chemakh, l’écrivain Younes Adli et beaucoup d’autres personnalités qui préfèrent garder le silence sont sous ISTN (interdiction de quitter le territoire national).
L’Etat Algérien n’a pu convaincre aucun pays du monde ni aucune instance internationale sur le caractère terroriste de certaines structures politiques notamment du MAK. La France aurait même refusé d’utiliser l’extradition de Ferhat Mehenni comme monnaie d’échange, considérant le chantage d’Alger absurde et rabaissant.
À l’échelle nationale la propagande des autorités Algériennes qui a pour objectif de faire croire que les mouvements Kabylistes sont terroristes a trouvé écho quasiment dans tout le pays à l’exception de la Kabylie. En dehors de quelques sbires du pouvoir, les Kabyles refusent majoritairement d’admettre la manipulation flagrante du pouvoir. La raison est simple, les militants Kabylistes y compris ceux du MAK vivent dans leurs villages au sein des leurs, ils sont pour la majorité des villageois exemplaires et respectueux.
D’aucuns pensent même que la répression et l’injustice que sont en train de subir les militants Kabyles en particulier les indépendantistes aura un effet inverse et non l’objectif souhaité en l’occurrence celui de diaboliser les Kabylistes et en éloigner les Kabyles. Si ces derniers n’expriment pas leur soutien aux détenus d’opinion, ce n’est pas par indifférence mais par peur, une peur plus ou moins légitime compte tenu du climat de terreur que le pouvoir Algérien a installé à l’intérieur du pays.
Lounes Amrane est l’une des figures de la nouvelle génération de la chanson Kabyle. Comme beaucoup de jeunes artistes l’enfant d’At Zikki essaye d’innover avec un style et des arrangements musicaux qui redonnent à notre chanson un nouveau souffle. La particularité de Lounes est qu’il […]
IDLESLounes Amrane est l’une des figures de la nouvelle génération de la chanson Kabyle. Comme beaucoup de jeunes artistes l’enfant d’At Zikki essaye d’innover avec un style et des arrangements musicaux qui redonnent à notre chanson un nouveau souffle. La particularité de Lounes est qu’il ne s’est pas contenté comme beaucoup de ses camarades de réaliser que des covers, en plus d’avoir une belle voix, il est déjà malgré son jeune âge un auteur compositeur.
Lounes Amrane est un jeune chanteur de 24 ans originaire du village Iguer Amrane dans la localité d’Ath Ziki. Il est titulaire en Algérie d’une licence en musicologie spécialité chant d’opéra obtenu à l’institut national de musique à Alger. Lounes Amrane est un garçon imprégné des valeurs de la Kabylie et un amoureux de la poésie et musique Kabyles. Sa carrière artistique a commencé il y a deux ans en enregistrant et publiant une chanson qu’il a nommée “inig n Tayri”. La chanson qui l’a propulsé sur la scène artistique Kabyle est “Tamdanit” et qu’il a lui même composée et interprétée avec Noria Ouali. Lounes Amrane a animé des scènes depuis son arrivée en France notamment en ce début d’année 2023 à l’occasion de la semaine de Yennayer.
Comme il vient d’être dit Lounes Amrane a comme tous les autres artistes repris et interprété d’anciennes chansons mais en a aussi écrit et composé.
Le jeune chanteur comptabilise déjà près de 3m de vues sur Youtube partagés en 5 clips. Certains enregistrements sont des duos réalisés avec d’autres artistes.
Le tube qui s’est avéré fructueux en termes de visionnage et qui est jusqu’ici son record avec 1.9m est le titre “Tamdanit” qu’il a composé et dont il a partagé l’interprétation avec la célèbre chanteuse Noria. La chanson est sortie sur Youtube le 11 février 2022 et a été le son qui a confirmé le talent de Lounes Amrane.
D’autres singles ont été un succès pour le jeune chanteur. Son premier titre qui nous a d’ailleurs révélé Lounes est “Inig n Tayri” qu’il a lui-même écrit et composé et qui est sorti le 25 janvier 2021. Le texte parle de la joie de l’amour associé au voyage mais aussi à l’attachement de sa terre natale : la Kabylie. La vidéo de cette chanson sur Youtube a atteint un peu plus de 71k de vues.
L’hommage à M’henni Amroun que lui a rendu Amrane Lounes avec Yacine Idres en interprétant l’une de ses chansons, lui a permis une nouvelle fois d’atteindre un large public. Il s’agit de “inejla iruh” que les deux virtuoses ont repris dans une ambiance spectaculaire. Le clip a été publié sur Youtube le 28 mars 2022 et a atteint en une année près de 200K vues.
Le quatrième single que l’artiste d’At Ziki nous a offert le 5 mai 2022 et qu’il a doté d’un magnifique clip s’intitule “Ay Uliw” dont il est encore une fois et d’une manière très subtile auteur compositeur. Ay uliw a été visionné 25 000 fois sur Youtube.
L’art d’écrire et de composer des chansons est devenu une habitude maîtrisée en dépit du jeune âge de Lounes Amrane. Le 24 novembre 2022 il a interprété sa 5e réalisation qu’il a encore une fois lui-même composé et écrit. “Ɛuhdeghk a zwaj” est le titre de la chanson qui a atteint cette fois-ci 302K de visionnages.
Ay Uliw, Tamdanit, Inig n Tayri, Inejla Iruh et enfin 3uhdeghk à Zwaj sont donc les 5 chansons que Lounes Amrane a enregistrés dont vous pouvez visionner les clips sur Youtube et que vous pouvez écouter sur plusieurs plateformes de musique sur internet : Deezer, Amazon Muzic, Moussiqa.com, Spotify, etc.
Après un hiatus d’environ une dizaine d’années, la chanson Kabyle reprend de plus belle avec une génération de jeunes artistes qui innovent avec des mélodies et des arrangements musicaux modernes mais qui restent attachés à l’âme de la chanson Kabyle authentique.
Lounes Amrane fait largement partie de cette génération au côté de beaucoup d’autres à l’exemple de Bilal Mohri, Arezki Ouali, Cylia Ould Mohand, Am Zik, Lycia Nabet etc.
Par Yan
Tebboune, le président non élu de la fausse nation algérienne a récemment été très clair dans ses propos. Concernant l’identité algérienne, il a résumé la question en une seule et unique phrase, baragouinée dans un langage grossier à peine compréhensible, reflétant parfaitement les bas-fonds occultes […]
TASERTITTebboune, le président non élu de la fausse nation algérienne a récemment été très clair dans ses propos. Concernant l’identité algérienne, il a résumé la question en une seule et unique phrase, baragouinée dans un langage grossier à peine compréhensible, reflétant parfaitement les bas-fonds occultes et mal famés du pouvoir algérien : “l’Algérie est Amazighe … arabisée par l’Islam !” dit-il … ” POINT A LA LIGNE ! “, insiste-t-il en français pour bien se faire comprendre des kabyles. Car ce message s’adresse évidemment à la Kabylie, c’est elle qui pose problème à la définition coloniale et assimilationniste de l’identité dite “algérienne”.
Yasmina Oubouzar
Selon le Maitre Kader Houali l’un des avocats de Lounes Hemzi, la chambre d’accusation près la cour d’Alger a décidé de prolonger le mandat de dépôt pour lounes et cela d’une manière injustifiée , et ce à partir du 07 octobre prochain. C’est ainsi que […]
TASERTITSelon le Maitre Kader Houali l’un des avocats de Lounes Hemzi, la chambre d’accusation près la cour d’Alger a décidé de prolonger le mandat de dépôt pour lounes et cela d’une manière injustifiée , et ce à partir du 07 octobre prochain.
C’est ainsi que le plus vieux détenu d’opinions passera son 25 eme mois de mise sous mandat de dépôt par décision arbitraire du juge d’instruction près du tribuna de sidi Mhamed.
Ass-a d amuli wis 104 n tlalit n Da Sliman Azem, amusnaw n tezlitt taqbaylit, win ifernen iseɣ ɣef cci, taqbaylit ɣef tedrimt. Deg yiwet n tallit anda ara nettwali deg inaẓuṛen iqbayliyen ara sseknuyen tagecrirt sdat udabu azayri, yerran takmamt i wegdud, Da Sliman […]
ASMEKTIAss-a d amuli wis 104 n tlalit n Da Sliman Azem, amusnaw n tezlitt taqbaylit, win ifernen iseɣ ɣef cci, taqbaylit ɣef tedrimt. Deg yiwet n tallit anda ara nettwali deg inaẓuṛen iqbayliyen ara sseknuyen tagecrirt sdat udabu azayri, yerran takmamt i wegdud, Da Sliman d amedya n tebɣest, d taftilt i yal win yezdeɣ ccek deg ṭlam n lezzayer n wass-a. atah udiwenni s tutlayt taqbaylit d-yellan deg useggas n 1975.
RADIO : Dda Sliman, acu n wuguren d-tettmagareḍ kečč irefden tizlit tamḥaddit ?
DA SLIMAN ; Aṭas i k-yennan ṭixxer i wawalen am “AGGUR”, “AJRAḌ”, “Tilelli”…atg., nniɣ-asen, ma yella ur
sɛiɣ ara azref i wakken a d-adreɣ imeslayen-agi, azekka ur seɛɛuɣ ara azref a d-adreɣ ula d imeslayen am “AƔRUM”, ma nniɣ-d : “LE PAIN” ad iterrem γer lḥebs. Deg useggas n 1956 deg rradyu taqbaylit, yessuter-iyi-d Ḥamid (win
yessedduyen tadwilt) acu akk ɛzizen ɣef wul-ik, mebla aṭas n uxemmem nniɣ-as d “Tilelli-inu”, dɣa amnekcam afransis, ijbed-itt yerssers-itt, ifehm-itt akken, d asiwel γer timunnent d usufeɣ n umnekcam i d-qeṣḍeɣ ! Yerna ar tura, zik nɛedda-d deg lxuf nettagad Irumyen, nxeddem ccna s tuffra s lmeɛnat, nettagad ayen din, newweḍ-d ar yiwen lweqt ula d tura nettagad, mi tekkreḍ ar yiwen ad k-yini : “ECCCT, SSUSEM, BALAK LA SECURITE MILITAIRE AH,MA ULAC ADAG-D-SLEN”. Ihi tura deg tugdi kan ara nemmet ? Yenna-yak yiwen «Ay atmaten, nekk sɛiɣ arraw-iw, ttagadeɣ », nniɣ-as : Tettagadeḍ tili-inek ! ihi tura ur tettekkes ara tugdi- yagi ? nekk steqsaɣ iman-iw seg zik, ɛyiɣ ttagadeɣ, meɛna ugadeɣ, ugadeɣ, armi teččur deg tugdi tenɣel-d, tura dayen tekkes, tugdi tettmenṭar deg lqaεɛa.
RADIO : Ffeɣ ay ajraḍ tamurt-iw, deg Lpari kan ur tt-id-sɛeddayen ara neɣ ula deg tmurt deg wakud n lgirra-nni ?
DA SLIMAN : Deg rradyu Lpari i tt-id-xedmeɣ ass amezwaru, faqen-as deg Ledzayer, axaṭeṛ rradyu n Lpari tettceggiɛ yakk tizlatin n teqbaylit γer Ledzayer, dinna i tt-trejmen, faqen-as deg Ledzayer, ssyin d afella teksen-tt yal anda ara tt-mmagren, ihi armi deg 62 i tt-id-ssuffɣen, acku deg wexxam n teẓrigin PATHE MARCONI ffren aḍebsi-nni, ula deg rradyu akken i tella, ffren-t seg 3 yebrir 1956 armi d 1962 i d-ffɣent. Ifransisen kksen sin iḍebsiyen, IḌHER-D WAGGUR, FFEƔ AY AJṚAD TAMURT-IW. Acu kan, deg 1958 imi i d-yusa DE GAULLE, ikellex-asen Ḥamid (amseddu n tedwilt) i Yefransisen, yenna-yasen akken, Sliman Σazem, yexdem tizlit i d-yettmeslayen ɣef DE GAULLE, “IḌHER-D WAGGUR“, am akken aggur d Charles de Gaulle,
yellan deg Lpari, ma d ITRI, d ayen yettawi ɣef tuyat-is imi yella d afettyan (Général), seg wassen serrḥen-as. Akka twalam, acengu afransis yekkes-iyi kan sin iḍebsiyen, ma d wagi n Ledzayer tekkes-iten akk, imi deg Tṛaḍ n 6
wussan ger Waɛraben d Izraɛil, Lḥukuma n Ledzayer terra-d ttar deg inaẓuren udayen, kksen ENRICO MASSIAS, d waṭas-nniḍen, seddan-iyi, snin-iyi am udekkur, axaṭeṛ ɣilen deg Tel-Aviv i luleɣ, tizlit kerhen akk d tinna : “TERWI TEBBERWI“, ar ɣur-sen ur ilaq ara ad-iniɣ akka, ilaq ad-iniɣ kan, tṣeggem akken ilaq. Deg lɛuḍ meqqar ad kksen kan tid ɣuccen ad ǧǧen tiyaḍ, nutni ḥuccen-tent am imi ara truḥeḍ ad-tḥucceḍ leḥcic seg tebḥirt.
RADAIO : Acimi annect-a n lkerhegga ?
DA SLIMAN : Nniɣ-d asmi wwiɣ “ADEBSI N WURAƔ” (le disque d’or) akken ama d lḥukuma n Irumyen ama d tin n Waɛraben, ur i ḥemmlen ara, ur ḥemmlen ara ayen d-qqareɣ, ma ilaq a d-iniɣ ayen kan bɣan tif-it tiguggemt, ma ulac nekk d anaẓuṛ a d-iniɣ kan ayen ttxemmimeɣ, win kan izemren a d-yini ma yelha neɣ diri-t wayen cennuɣ d
LQUM-NNEƔ (IQBAYLIYEN D TEQBAYLIYIN), ma bɣan-t nutni nekk ad t-refdeɣ, ma ugin-t kess-it, ur zmireɣ ara a d-iniɣ ayen ur yehwin ara i lqum-nneɣ.
RADIO : Acu ara tiniḍ i wid iḍemɛen, dakken Sliman Σazem ad yuɣal γer tmurt?
DA SLIMAN : Mačči d tugin i yugiɣ ad uɣaleɣ, meɛna amek tebɣiḍ ad uɣaleɣ, ma yella uḍebsi, alamma teṛṛiḍ-as
TISEGNIT d LKURA ara d-iɣenni yerna 3 n dqayeq kan, ugin-t, ddifandin-t, nekk s timmad-iw, s wallaɣ-iw, leḥḥuɣ,
heddreɣ, sɛiɣ imedukkal ad i yanfen ? Nudaɣ acimi i ḥuccen akk leɛtab-iw d tezlatin-iw, ugin-tent,
ḥermen-tent, ufiɣ mačči d anamek neɣ d lmeɛna n imeslayen, n tezlatin am “AMQERQUR”, “BABA ΓAYU” d “TERWI TEBBERWI”, i ten-iceɣben, d tamsalt n tutlauy, ugin taqbaylit, lemmer s taɛrabt i ttɣenniɣ ad sent-anfen. Imi ur bɣin ara taqbaylit ula d nekk ur ten-bɣiɣ ara. Ihi ma yella tbeddel yibbas iban-d Lḥeqq (wezref) ad
uɣaleɣ, bɣiɣ ayen din, ma yella ikemmel lbaṭel, yeqqim d netta i iǧehden, sani ara uɣaleɣ ? anef ad ssrewten alamma
ɛyan nekk ffɣeɣ-ten ffɣeɣ lbaraka-nsen, ur ḍmiɛeɣ ara deg-sen lxir, 10 iseggasen-agi i d-ɣeḍlen miḥyaf ɣef tezlatin-iw, deg tmurt-iw, am wakken d nekk i rran ɣer lḥebs, ihi win ara k-yerren ɣer lḥebs 10 iseggasen imir ticki i d-teffɣeḍ ad k-yini ṛuḥ uɣal γer lḥebs, amek ara qebleɣ, ur ttsemmiḥeɣ ara.
RADIO : Da Sliman d temsalt-agi n tmaziγt ?
DA SLIMAN : Nekk seg zik ttɣenniɣ ayen i d iyi-hwan kan, meɛna ma yella win ara t-id-issuffɣen, mer llant
teẓrigin tiqbayliyin neɣ timaziγin ara d-yelhun d cceɣl agi, tili a d-ssedduɣ yal taɣect n umennuɣ am “KKER A MMI-S N UMAZIΓ”, meɛna tasaεet-a γer Waɛṛaben d Irumyen i nesseklas (netteǧǧil), i wigi swa ttkukrun neɣ ttagaden ! Lukan sɛiɣ tiẓrigin (les éditions) nekki tilli ad geɣ yakk cnawi-yagi n tmaziγt, neɣ akka ? amedya “AMENṬAS MI ARA YEḤṢEL” kukran ur bɣin ara ad t-id-xedmen, armi i sen-nniɣ, JE SUIS UN ARTISTE ENGAGE, ttwassneɣ akken sɛiɣ leryuy, u d amḥaddi et je suis responsable ! win yebɣan ad-yessuffeɣ yelha ma ulac ad ruḥeɣ ar wayeḍ ! aṭas n tezlatin d iḍebsiyen lemmer ur leḥḥunt ara, ttnuzunt akken iwata tilli ulac win ara iqeblen ad i y-ssekles.
RADIO: Icennayen i d-yettasen ɣur-k qqaren-ak, yya-n ad tuɣaleḍ γer tmurt, acu tettxemmimeḍ fell-asen?
DA SLIMAN : Ussan-d ɣuṛ-i ara k-qqaṛen ilaq tura ad tkecmeḍ γer tmurt, lqum-ik icedha-k, acu kan ṭixxer akk i “Imaziγen-agi” d “L’académie berbère” nniɣ-asen argaz ara iḍebbren fell-i ɣef 57 n iseggasen mazal ur d-ilul ara, neɣ werɛad meẓẓi, yerna aṭas i yzuxxen deg tmurt nnan-as Sliman Azem d nekkni ara t-id-yawin ṛuḥen-d ɣur-i ad i-yawin ! nniɣ-as nekk mači d akuli ad iyi-tawiḍ, ur bɣiɣ ara ad rreɣ iman-iw deg umḍiq anida ara ttagadeɣ yal tikkelt i deg ara xedmeɣ asefru ma d yeɛǧeb wagi neɣ acu ara yini wahi ! ur ugadeɣ yiwen, ula d Rebbi mačči d ajhal meɛna ur t-ugadeɣ ara, netta ixeddem ccɣel-is nekk xeddmeɣ ccɣel-iw, netta yettalas-iyi lmut nekk ttalaseɣ-as tudert.
RADIO: Acu tenniḍ deg icennayen ilmeẓyen n wass-a am Idir (Baba-inu ba), les abranis, Ferḥat imaziɣen imula ?
DA SLIMAN : Tura nebbeḍ-d deg 4, nuɣal deg 6 ssyin akkin rennun-d yiwen yiwen, am wakken ara d-teddmeḍ
aremmuɛ ijeǧǧigen, ur yecbiḥ ara s yiwen kan ujeǧǧig, laqen ad s-ternuḍ wiyaḍ, akk d leḥcic daɣ netta akken, nekk ferḥeɣ imi ggten ifennanen, xas yiwen ur yessin ara ad yuɣal ad yissin, xas ur yefhim ara ad yuɣal ad yefhem, ma ṭṭuqten icennayen d taqbaylit umi yeǧhed ufud, d iḍebsiyen n ccna n taqbaylit i iɛumen deg taggara d ssuq-nneɣ i yennernan i ymeqqren. Ixulaf-agi ferḥeɣ yes-sen ayen din, ḥala win ur wɛiɣ ara ad t-ḥamiɣ ma d wid yeffrefren s iferrawen-nsen ad sen-d-yernu Rebbi, yettusemma tura ma mmuteɣ ad tt-ǧǧeɣ teɛmer.
Adiwenni Radio Afrique 1975
En effet les deux détenus ont été condamnés en appel par la cour d’Alger à une année de prison, 6 mois fermes et 6 mois avec sursis et comme ils ont purgé leur peine, c’est vers une heure très tardive de la nuit qu’ils ont […]
TASERTITEn effet les deux détenus ont été condamnés en appel par la cour d’Alger à une année de prison, 6 mois fermes et 6 mois avec sursis et comme ils ont purgé leur peine, c’est vers une heure très tardive de la nuit qu’ils ont enfin quitté la prison de Kolea pour retrouver ainsi leurs familles.
Nous vous avons rapporté un témoignage poignant de journaliste H’mida Ayachi sur le racisme ant-kabyle et ses connexions profondes au sein des pouvoirs algériens.En effet, le témoignage de fils de Belabbas, est une démonstration très claire de la consubstantialité de l’anti-Kabylisme à la nature fasciste […]
AMEZRUY ASMEKTINous vous avons rapporté un témoignage poignant de journaliste H’mida Ayachi sur le racisme ant-kabyle et ses connexions profondes au sein des pouvoirs algériens.En effet, le témoignage de fils de Belabbas, est une démonstration très claire de la consubstantialité de l’anti-Kabylisme à la nature fasciste et totalitaire de l’état profond algérien qui a opté dès 1962 pour l’arabo-islamisme comme seule référence idéologique qui définira exclusivement l’Algérie indépendante.
“Ǧǧet-iyi abrid ad ɛeddiɣ, d aman kan i d-wwiɣ” d wagi i d izen n Manis Amrioui, win ɣef wayeg d-yeɣli udabu azayri i wakken ad s-ṛẓn ifadden ad ixelleṣ tayri-s i tmurt taqbaylit. Atah yizen d-yezzuzer Manis deg usebtar-ines n Facebook : « Ḥadret […]
Taqbaylit“Ǧǧet-iyi abrid ad ɛeddiɣ, d aman kan i d-wwiɣ” d wagi i d izen n Manis Amrioui, win ɣef wayeg d-yeɣli udabu azayri i wakken ad s-ṛẓn ifadden ad ixelleṣ tayri-s i tmurt taqbaylit.
Dans un communiqué officiel, parvenu à notre rédaction le Congrès Mondial Amazigh (CMA), appelle à un rassemblement devant l’ambassade d’Algérie à Paris( 50 rue de Lisbonne Paris 8e) ce 24 septembre 2022 à 14h. en effet, selon ses organisateurs, ce rassemblent aura pour but de […]
TAGRAƔLANT TAMAZGHA
Vous devez être connecté pour poster un commentaire.