Belɛid Uremḍan illul ass n 20/06/1983 deg taddart n HENGED deg lɛerc n wasif lḥemmam deg tɣiwant udekkar. Uremḍan d yiwen ilemẓi aqbayli yettdiren di taddart , yesɛan assirem d akken deg tedyanin n yebrir 2001 ad yawwi izerfan n ilemẓyen i t-yecban, teffeɣ targit […]
AMEZRUY ASMEKTILa commune, les comités de village et les associations d’Ath Yenni organisent trois jours d’événement, soit du 30 avril jusqu’au 02 mai, en guise de commémoration du premier anniversaire de la mort du chanteur Idir. L’ambassadeur de la chanson Kabyle est décédé le 02 […]
ASMEKTITadukli d nettat i d tiririt i fernen yeqbayliyen d teqbayliyin, i wdabu azayri yenwan ad yebḍu tamrt taqbaylit ger wid yebɣan talalit n uwanek aqbayli d wid yellan mgal. “UR TTNAL ARA TAMURT-IW” d wagi i d tiɣri i d-grent tudsiwin i d-yessawlen ar […]
TASERTITTamanaγt n Tgeldiwin yedduklen Lundun d tamiwim n unẓul n tmurt, uγallen ar wakman assa imi d yuγal unfafad n Kuruna s wudem amaynut akken i d-yenna Mass Boris Johnson aneγlaf amezwaru. Talγa (forme) agi VUI-202012/01, d ttin yeneṭṭḍen aktar n talγa tmezwarut s wazal […]
Non classéTamanaγt n Tgeldiwin yedduklen Lundun d tamiwim n unẓul n tmurt, uγallen ar wakman assa imi d yuγal unfafad n Kuruna s wudem amaynut akken i d-yenna Mass Boris Johnson aneγlaf amezwaru. Talγa (forme) agi VUI-202012/01, d ttin yeneṭṭḍen aktar n talγa tmezwarut s wazal n 70%.
Acku ur ilaq ara ad nettqeleq imi mačči tikelt tamenzut ara ybeddel talγa, d win yettbedilen imi d anfafad ARN, talγa tamezwarut i d-yeffγen di Wuhan, isem-is ageyyir L (souche L), deg yennayer 2020, imi yettenṭaḍ seg wa γer wa ffγented snat n talγiwin niḍen S uk d V, acku d talγa niḍen uk imuccɛan deg Lurup, d ageyyir G.
Ma d acraḍ nni heggan d win ara jerben s tγawla γef talγa agi tamaynut
Ass n lǧemɛa 25 deg duǧember 2020 ad tilli tikli n ibeddi ar tama n umeγnas Riyad Ḥamcac, ar yɛeddin netta d 8 n imeddukal-is, zdat n taγdemt ass n 31 deg duǧember 2020. Acku ur telli tigawt tawḥidt imi ad yilli daγen usunded deg […]
Non classéAss n lǧemɛa 25 deg duǧember 2020 ad tilli tikli n ibeddi ar tama n umeγnas Riyad Ḥamcac, ar yɛeddin netta d 8 n imeddukal-is, zdat n taγdemt ass n 31 deg duǧember 2020. Acku ur telli tigawt tawḥidt imi ad yilli daγen usunded deg tama At Ɛebbas (Bgayet), anda yessawel ugraw idallalen akken ad bellɛen tiḥunna nsen.
Tikli at bdu γef lɛecra n sbaḥ seg Kuwaci armi d axxam n tγiwant n At Rzine. Illit deg ttiεad.
Assa aggeruj n cna aqbayli, Mass Takfarinas, i ssufɣ-d tanezla n tizlit-is tamaynut ”La Kabylie”, anida i yeddufeɛ tamurt taqbaylit mgal widak i d-iγedlen fella-s lekdeb d widak ur t-nḥemmel ara. Anẓur-nneɣ yecna-d daγen γef ugama n tmurt taqbaylit, i nennum nettwali d imezwura γer […]
Non classéAssa aggeruj n cna aqbayli, Mass Takfarinas, i ssufɣ-d tanezla n tizlit-is tamaynut ”La Kabylie”, anida i yeddufeɛ tamurt taqbaylit mgal widak i d-iγedlen fella-s lekdeb d widak ur t-nḥemmel ara. Anẓur-nneɣ yecna-d daγen γef ugama n tmurt taqbaylit, i nennum nettwali d imezwura γer wannar n immenuγen ama γef tugdut, tilelli d niff. Ladγa ur yettu ara agdud-is leqbayel umi yerra tajmilt muqqren imi ar γer-s d assirem, d allaγ n tmazγa d tefriqt, yettnaγen γef tmurt, ur nettuγal γer deffir.
TAKFARINAS IMSEƔṚET I TAYRI N TMURT TAQBAYLIT
Ma yella d ayen yerzan asefru, yettban-d amyimi d imseɣret i tayri n tmurt taqbaylit, d imezdaɣ-is sumara, ar ɣur-es d tamurt taqbaylit i d asirem n tmazɣa, imi ɣef yiɣil-nsen i refden amennuɣ ɣef tlelli d useḥbiber ɣef yedles amaziɣ d tnekkit taqbaylit.
S tezlitt agi Takfarinas am yimi ira ad iṣeggem assaɣen-is akked wegdud n tmurt taqbaylit send aṭas n tucḍiwin i yga deg waṭas n tegnatin.
Ula d tasertit tella deg sefru n tezlitt-is, imi yesḥassef acimi deg yal tikelt d tamurt taqbaylit ara yettwanefken d asfel ɣef wayen ur tt-yeɛnan ara, yesmekt-ad diɣ azal yesɛa wegdud aqbayli deg yal taɣult d yal aḥric n tudert, addal, idles, taɣuṛi, aseḥbiber ɣef tlelli, u ladɣa tugdut n taddert taqbaylit tin yellan d tanuda n tugdut tagrigit.
Nessaram s tezlitt agi ara tebdu, tmacahutt n tayri tamaynut ger tmurt taqbaylit akked yiwen ger yetran i ceben igenni-s.
Tudert i tmurt taqbaylit , tudert i wzamul n cna-nneγ.
AWAL N UMEƔNAS AMEƔNAS : Acu n wazal tesɛa ar ɣur-ek temsalt n 1949, amek tebda amek tella ? ticki ara twaliḍ ass-a anda yessaweḍ umennuɣ n tmurt taqbaylit d liḥala deg tella ? Racid Ali Yeḥya : Tazwara bɣiɣ ad iniɣ, s rrezg muqṛen […]
Non classéAWAL N UMEƔNAS
AMEƔNAS : Acu n wazal tesɛa ar ɣur-ek temsalt n 1949, amek tebda amek tella ? ticki ara twaliḍ ass-a anda yessaweḍ umennuɣ n tmurt taqbaylit d liḥala deg tella ?
Racid Ali Yeḥya : Tazwara bɣiɣ ad iniɣ, s rrezg muqṛen ara nexdem adiwenni agi yidwen, s sutwin id-yettnekkaren, ma tellam ass-agi deg axxam-iw, annecta yebɣa ad yini belli, teldim allaɣ-nwen i tiktiwin refdeɣ d tid akk terfed tsuta ini, ihi tanemmirt ɣef waya, ma uɣaleɣ-d ar westeqsi inek, ilaq ad teẓṛem belli di tazwar nella d tikemmict, ahat di 4 yidneɣ, nek, Amaṛ At Ḥemmuda, Bennay Waɛli d Laymac Ali, acukan deg wegraw agi, ad erreɣ ar tqacuct-is Laymac Ali, imi d netta id-yeslalen amussu agi, d netta i d amenzu is-yefkan udem n tusna id-yeɣzen iẓuṛan imenza ar d-ixelqen axemmem amaziɣ asertan.
Nek bdiɣ timmuɣnest d agrud ameẓyan, ahat 15 ar 16 n iseggasen kan deg tudsa Imdukal n Walɣu ( les amis de manifeste), send aki ufiɣ-d iman-iw deg mussu n PPA ( Akabar n Wegdud), ur faqeɣ ara am nek am tnuda-w armi neḥṣel deg tidyulijit taɛṛabt tisneslemt, imi d tinna i d tagulla tadyulujit n ukabar, ayen iɣ-yecqan d amenzu d azarug n tmurt-nneɣ.
Maɛna Laymac Ali yennulfa-d, yewwi-d tafat n tmusni-s, deg tazwara ur nemyussan ara send akin nemlal akk deg tesnawit ( lycée) n BEN AKNUN, dinna iɣ-ileqqem tiktiwin-is, neẓṛa lezzayer mačči d taɛṛabt maca iẓuṛan-is d imaziɣen.
Laymac Ali yemmut deg nebdu 1946, d tisfi qeṛṛiḥen, id yeǧǧan ilem muqṛen gara-neɣ, imi ur nerwi ara tamusni-s, iṛuḥ ɣef zik lḥal d ilemẓi n 20 n iseggasen, ayagi xas yesfecl-aɣ maɛna ur yeṛẓ ara ifadden-neɣ, imi nhegga-d kra n waguren umbeɛd timlilit n ƐṚUS, tin yesɛan azal muqṛn anda nessefrek tiktiwin-nneɣ. nek ur ɛeṭelɣ ara ṛuḥeɣ ar Fṛansa s usuter n Bennay Waɛli akken ad lhuɣ deg qeɛɛed d useddu n Tfidiṛlit Tafṛansist, ladɣa akken ad leqmeɣ tiktiwin-nneɣ deg inig.
Akken wḍeɣ ar Fṛansa bdiɣ leqdic-inu deg Paris d wayen is-d-yezzin di tazwara mačči aṭas n yeqeblen irefden tiktiwin wwiɣ yidi, maca s lweqt d uxeddim, wa yeqqaṛ i wa, almi izen-nneɣ yezreɛ, asmi yemɣi d win id-ixelqen tamsalt n 1949, imi deg yiwen n unejmuɛ n Tfidiralit n Fransa n PPA, i tikelt tamenzut tamsalt n tnekkit d iẓuṛan n tidett n tefriqt n ugafa ad tt-wajeγden ɣef ṭabla.n weskasi, ɣef 32 n iɛeggalen, 28 deg-sen bedden-d ar yidis-iw.aḍu iṣuḍ-ed deg inig maɛna yegla ula ɣef tmurt, yebda uqecceɛ n yeqbayliyen deg yal aswir n leḥkem deg ukabar n PPA, aqbayli imiren yuɣal yetabaɛit uḍad, yakan yebda-d ucaket n beṭṭu n tmurt, deg tallit-nni cleqfen tagnitt ad qecɛen ula d wid yellan mgal tiktiwin-nneɣ, ar ɣeṛṣen teddiḍ akk d tiktiwin n tjaddit d tnekkit neɣ telliḍ mgal, kif kif, tḍelmeḍ imi d aqbayli, akken i tebda taluft n miḥyaf mgal iqbayliyen d tinna i tamsalt n mgal imaziɣen n 1949.
AMEƔNAS : 70 n iseggasen deg asmi tɛedda taluft n 1949, ar ɣur-ek m ara twaliḍ anda tewweḍ tmurt n leqbayel, yesɛa lḥeq Bennay Waɛli d Laymac Ali ?
RACID ALI YEḤYA: Sɛn lḥeq ass-agi ugar n yiḍelli, akken yebɣu yeɣzif usaru yiwen was kan ad yefru, imi sukud tettnernay tmusni, yettekfal-ed uẓaṛ. Sɛan lḥeq mačči imi d nutni i refden amennuɣ agi, maca sɛan lḥeq imi d tidett wayen refden.Tatrara d tafat, ulamek ara s-yuɣal lqid, du laqṛaṛ ad t-efǧeǧǧi ass-en yal tiṭ yemmundlen, ad twali tidett akken tella d tamsalt n wakud i deg tella..
AMEƔNAS: Ticki ara tezreḍ tisutwin n imeɣnasen n teqbaylit n wass-a refden Bennay d Laymac d amedya deg lɛuḍ ad refden irgazen am ABAN neɣ Krim, acu tettxemmimeḍ deg waya ?
RACID ALI YEḤYA : Ṭṛad ur teǧǧa ara akud i lɛeqqal, tedda deg ubrid id-yenjeṛ umussu n YETRI N TEFRIQT N UGAFA, win id-yeqqaṭṛen deg tidyulujit taɛṛabt-tisneslemt, ur iqebbal ara ameslay neɣ askasi, nekkwni id-ijebden abrid n laṣl deg 1945 twalam acu iɣ-yeggunin di 1949, staxxeṛn-aɣ, ḍṛṛefnaɣ, kra nfan-ten kra nɣan-ten.Deg 1954, kecmeɣ-d ar tmurt, send imi tettwakkes felli lintirdi n sin n iseggasen, Bennay Waɛli d Amar At Ḥemmuda akken kan id-fɣen si lḥebs n ucengu afṛansi, dɣa nemlal akked kra n yemdukal ad nxemmem acu ilaqen ad t-nexdem i usefrek n tiktiwin-nneɣ, nga sin neɣ kṛad n inejmuyaɛ, nefɣ-ed s yiwen ṛṛay, nenna-y-as ad neṛǧu kra n wakud, ad n-wali amek ara teḍṛu ditnekra id-iger FLN, ma yella tuɣ akken iwata ad nessawel i uttekki deg-s, ma yella texmed tmest n tnekra ad nebnu amussu neɣ akabar, ara irefden tikli id-newwi, timest tenfufed nekkni nemsebḍa, yal yiwen anda yufa iman-is, nek uɣaleɣ ar Fṛansa ad ḍefṛeɣ tizrawin-iw deg teɣdemt, maca ur neḥbis ara aleqqem n tiktiwin.ur ilaq ara ad nettu akken lmut-nneɣ s imeɣnasen n timmuzɣa yella deg ugraw n summam, i umbeɛd-is, wid n tmurt ṭfen-ten ar leḥbus, nek ma menɛeɣ d leqbayel yeṭfen znad i yiselken, gran-d kra n inelmaden, kra kukran, ḍefṛen tikli nniḍen nekṛen tiktiwin-nsen. Ayen ilaqen ad nini, lgirra tekker tenjeṛ deg ubrid n taɛṛabt, wid yennuɣ ɣef uzarug n lezzayer mgal acengu afṛansi, wwin-d tilelli i wakal, s tmuɣli agi ad nini yelha wayen xedmen, maca ur d-ewwin ara tilelli i yemdanen ladɣa i imaziɣen, acku rrent-en d igujilen n tnekkit yettwankeṛ laṣl-nsen.ihi wid yennuɣen ɣef tlelli n lezzayer ufan-d iman-nsen mgal tamaziɣt i nnuɣen, mer d lebɣi amennuɣ ad yettwaxdem ɣef sin yeḥricen, mgal acengu afṛansi, umbeɛd mgal tadyulujit taɛṛabt tisneslemt.
AMEƔNAS : Awal-ik aneggaru ɣef taluft n 1949, d sin yergazen txulteḍ Bennay Waɛli d Laymac Ali ?
RACID ALI YEḤYA : Taluft n 49 di tidett d tin yellan mgal imaziɣen, mačči d taluft n imaziɣen, maca iṭij id-iceṛqen ass-a ɣef yedles-nneɣ d tnekkit-nneɣ d tɣeṛma tamaziɣt n tefriqt n ugafa, s yen id-ger iẓuṛan, dinna id-zdem allalen idyulujiten n tnekra n wass-a.Ma d Laymac Ali, d tafat n tsuta-nneɣ, d netta i d amenzu id-inejṛen tikli id-newwi deg sekfel n tnekkit-nneɣ d umennuɣ fell-as s wudem asertan, amkan-is di tqacuct imi mer ur yelli ara ilemẓi agi tili aṭas n wakud ara ɣ-iṛuḥen d waṭas n tɣemmalt ara ɣ-ijegren, weqbel ad nerfed abrid n tjaddit, ass-en ad taẓay taɛkumt, ad yessawen webrid. Ma d ayen yerzan Si Weɛli, d tigejdit deg mennuɣ-nneɣ, xas ulamma ur yelli ara d win yeɣṛan deg ɣeṛbazen, maca d argaz yeččuṛen d tegzi d tirrugza, yesɛa zher annectilat imi d win iɛedlen nezzeh akked Laymac, d imdukal am iḍudan n ufus, Si Weɛli akked Laymac, zgan akken ladɣa umbeɛd 45, wa irennu i wa, yiwen d tiktiwin wayeḍ d ṛṛay, acḥal n tikal id-ufan iman-nsen ttmagaren uguren akke, tikelt di MEKLA, yella win iten-yessenqeṛṛen ar ipulisen imi ttnadin ɣef Si Waɛli,winna id-yewwin apulis ur t-yeẓṛi ara d acu yella, akken yewweḍ ar lqahwa deg llan, Si Weɛli yeɛqel wenna d apulis, yedm-ed tameẓyat ad yeqṛes fell-as tcekkem, dɣa winna id-yeddan akked d upulis ifaq i lfalṭa yexdem, yedm-ed taɛekkazt yesmar-as-t ar uqeṛṛu i seṛɛit, taqṣiṭ agi tesnerna tadukli-nsen u yerna tetwassen akk di tmurt taqbaylit.
AMEƔNAS : Awal ɣef tesɣunt ameɣnas ?
RACID ALI YEḤYA: Ur nnumeɣ ara ttfeẓẓeɣ awal, maɛna deg wayen walaɣ aqlakun deg ubrid yelhan, ilaq ad tkemlem akka, tenniḍ-d akken tebdam deg tazwara tettarum aḥric muqṛen deg tesɣunt ” ameɣnas” s tefṛensist, d ayen iweqmen imi tiktiwin n tatrara nnumen-t tutlayt agi, send akin tenniḍ-d simmal ttefɣen-d wuṭṭunen , s immal aḥric n tira s tutlayt taqbaylit yettimɣuṛ, u akken iswi nwen ad tettarum 100% s tutlayt kan taqbaylit, d ayen igerzen nezzeh, acukan awelleh inu neɣ ttewṣay-aw, rewlet i tutlayt ur ifehhem wegdud, akka ara tessawḍem ad terrem tutlayt taqbaylit mačči kan d timawit, maca tzemrem ad sewwem fell-as titiwin n weswir muqṛen.
AMDAN.T et Hafid.M
Dr Jean-Philippe Ould Aoudia, fils de Salah-Henri Ould Aoudia l’un des six fonctionnaires de l’éducation assassinés par les éléments de l’OAS en 1962, qui était un grand ami de Feraoun avait clairement accusé avec insistance la personne de Jacques ACHARD, qui était sous-préfet pendant la […]
Non classéDr Jean-Philippe Ould Aoudia, fils de Salah-Henri Ould Aoudia l’un des six fonctionnaires de l’éducation assassinés par les éléments de l’OAS en 1962, qui était un grand ami de Feraoun avait clairement accusé avec insistance la personne de Jacques ACHARD, qui était sous-préfet pendant la guerre de libération.
Qui est Jacques ACHARD et pourquoi en vouloir à Feraoun ?
Jacques ACHARD, dit « ALPHA » né le 26 mai 1927 à Tresques. Administrateur colonial, responsable OAS du secteur d’EL BIAR, il est décédé en décembre 1984 en France.
Il est connu pour sa participation auprès de SALAN dans l’organisation du PUTSCH des généraux qui se sont rebellés contre la France de De Gaulle, après que ce dernier s’est détourné publiquement du projet ALGÉRIE FRANÇAISE. Le militantisme de cet assassin en faveur de l’Algérie française ne peut à lui seul expliquer son insistance au fait d’assassiner plus précisément l’écrivain Mouloud Feraoun.
En effet, les six intellectuels assassinés étaient les responsables des centres sociaux éducatifs, une institution fondée par l’anthropologue Germaine Tillion(1907-2008). Ces centres sociaux sont hais et détestés par les partisans de l’Algérie française, à leur tête le fameux Général MASSU qui accusait ces institutions durant le procès des barricades, d’être des repères du FLN et des résistants au colonialisme français.
Quelques années auparavant Jacques ACHARD qui était alors le sous-préfet des Oudhias avait menacé en personne Mouloud Feraoun qui était directeur du collège de Fort National ( LNI), dans ces termes « Vous , un simple troufion, nous allons vous mettre un coup de pied au cul », cette altercation rapportée par le Dr Ould Aoudia dans son livre L’ASSASSINAT DU CHATEAU NOIR, est à l’origine de l’obsession de ce sous-préfet, car ce dernier été le premier responsable de maintien de nom de Feraoun dans la liste noire de l’OAS des hommes à abattre.
Le Dr Jean-Philippe Ould Aoudia dans un entretien réalisé par la chaîne de télévision kabyle TQ5, avait affirmé que le maintien du nom de Feraoun dans la liste des hommes à abattre par l’OAS avait fait l’objet de débat au sein de cette organisation secrète, car il y avait selon lui des pour et des contre, quant à l’exécution de l’immense écrivain kabyle. C’est donc un meurtre calculé et réfléchi qui a fait l’objet de concertation au sein d’états-majors des tueurs de l’OAS.
Il est intéressant de souligner pour les nouvelles générations kabyles, l’attitude fasciste de quelques politiques Français qui ont marqué l’histoire de la république pour certains et qui continue à le faire pour d’autres.
L’Exemple de Patrick Buisson, militant de l’extrême droite française et surtout ami de Sarkozy, est édifiant, puisque dans une interview accordée au journal le Nouvel Observateur, ce sinistre personnage, affirmait avec fierté le fait qu’il avait refusé de respecter une minute de silence organisée dans toutes les écoles d’Algérie, à la mémoire des six fonctionnaires de l’éducation qui ont été exécuté par les terroristes de l’OAS deux jours auparavant.
En effet, alors qu’il était qu’un petit gamin au lendemain de l’assassinat de Feraoun et de ses cinq compagnons, selon ses dires, Patrick Buisson a refusé de se lever pour observer cette minute de silence dédiée à la mémoire des fonctionnaires de l’éducation nationale, sous prétexte qu’il avait
de « fortes convictions » dès son jeune âge, il exhibait cette ignominie comme étant une fierté et un fait d’armes, ce qui ne l’a pas empêcher d’être le responsable de la chaîne publique « Histoire » à l’époque de Sarkozy.
Un autre exemple encore plus grave, est celui de l’indécence de l’ancien président de la République française, en l’occurrence François Mitterrand, qui était Premier ministre à l’époque de l’assassinat de Feraoun et ses compagnons. Ce dernier avait adopté une loi d’amnistie qui a non seulement fait l’impasse sur les crimes odieux perpétrés par les terroristes de l’OAS, mais plus encore il a accordé des pleines retraites à ces assassins, un de ces assassins il est même devenu conseiller municipal dans une mairie française.
Les extrêmes se rejoignent, il n’y a absolument aucune différence entre ces terroristes fascistes qui ont assassiné Mouloud Feraoun et ses compagnons en 1962 et les autres terroristes fascistes qui ont assassiné Moustapha OURAD et ses compagnons de Charlie Hebdo en 2015.
Tous, des chasseurs de lumières comme l’avait si bien chanté le grand IDIR, mais ces fascistes avait oublié une chose essentielle, ce qu’ils ne peuvent jamais nous empêcher de chérir la mémoire de nos héros.
at
Le fils d’Aokas, âgé de 32 ans a été condamné pour 3 ans de prison ferme et 50 000 DA le 17 décembre dernier, pour injure au prophète Mahomet. Il fera appel la semaine prochaine.
Non classéLe fils d’Aokas, âgé de 32 ans a été condamné pour 3 ans de prison ferme et 50 000 DA le 17 décembre dernier, pour injure au prophète Mahomet.
Il fera appel la semaine prochaine.
PHOTO / FERHAT BOUDA
Non classéAMEƔNAS : Azul Da Yusef, acimi turiḍ adlis ( taktabt) agi ɣef Lwennas, imi nezṛa akken d tikelt tamenzut ara taruḍ, ɣef yiwen wemdan, nesn-ik deg tullisin, neɣ deg ungalen ?
YUSEF ZIREM : D tidett, ur-ɣ ɣef Lwennas, imi d amedyaz ḥeml-eɣ, d anaẓuṛ ṭafaṛ-eɣ, tudert-is akk d amennuɣ ɣef yedles aqbayli, imaziɣen, ɣef umaḍal arkk imi yal taswiɛt deg ara iwali ayen ur nelhi, ad-yini aya ur igerrez ara, yewḍ-ed wass 20 iseggasen aya deg asmi iyettwanɣa, d tira i yufiɣ d abrid akken ad as-rreɣ tajmilt, imi aqli deg Fransa i ttidireɣ, tamurt-agi d tamurt, n yedles d tira, sarameɣ mači kan d adlis agi ara yettwarun fell-as, ilaq ad-fɣen wiyaḍ.
Adlis agi d ayen walaɣ ɣef Lwennas, mači d ayen akk id-yedder, mmeslayeɣ-d ɣef akken i tesneɣ, imi mlaleɣt, sneɣt ama cemma, sneɣ wid it-yesnen, ḥkan-iy-id fell-as, ɣṛiɣ ayen yura netta, d wayen uran fell-as wiyaḍ, ihi zedmeɣ-d akka d wakka, deg yal tiẓgi, uri-ɣ-d yiwen wedlis d amectuḥ, akken ur ilaq ara ad tnettu imi yemmut ɣef wayen nessaram, yemmut ɣef yedles nneɣ, ɣef yedles imaziɣe, ɣef tlelli n wegdud aqbayli, d tlelli n wemdan anda ma yella.
Deg wedlis agi, uri-ɣd aṭas n temsal ur tent-ssinen ara yemdanen, maca drus ilaq ad ilin d tiwinas( timeyyatin) n yedlisen, axateṛ yeqdec aṭas yerfed tamuɣli id-yettarran ccan, i wergaz d tmeṭut abeɛda, imi yecna ɣef tmeṭut akken ur cnin ara wiyaḍ fell-as, yemmeslay-ed fell-as akken ur d-emmeslayen ara wiyaḍ fell-as. Awal-iw aneggaru d asirem akken ad tɛum tsuqilt ( traduction) n isefra n Lwennas ar tmeslayin tiyaḍ, deg uḥric agi i mazal nxuṣ, akken isefr-as d imeslayen-is igerzen s waṭas ad nnalen ulawen n leǧnas meṛṛa n dunnit.
AMEƔNAS: ma agd-ininɣ Lwennas akk d Timunent n tmurt taqbaylit ?
YOUSEF ZIREM : nek ad mudd-eɣ tamuɣl-iw kan ɣef temsalt agi, nek ad-iniɣ akken Lwennas iḥemmel, tamurt n leqbayel, iḥemmel diɣ tafriqt ugafa d umaḍal sumata. Lǧehd n Lwennas d tiktiwin ines, imi weqbel yal tamsalt d win yumnen ɣef tikt-as, i yettnaɣen fellasent, maca ur ilaq ara kan anessemẓi Lwennas ar yiwet kan n tmuɣli, neɣ n tikti, neɣ n webrid asertan, ad neddem ameslay id-yenna ad nenkeṛ akk wiyaḍ, ma tegreḍ tamawt deg tsertit yedda d FFS, send akin RCD, umbeɛd yexḍayasen i sin, ma deg tesfift-ines taneggarut yessawl-ed ar tdukli, ilaq ad neddem Lwennas Matub s lekmal-is, akken yella s wayen yella d wayen id-yenna, imi ulac-it dagi akken ad yer tiririt iwen ara nefren neɣ ara neǧ deg tikt-as.
AMEƔNAS: Ma ur ilaq ara ancud kan Lwennas ar yiwet n tikti neɣ ar yiwen wawal, ur nezmir ara diɣ ad nenkeṛ akken d win yecnan u yennuɣen ɣef TEQBAYLIT, ugar n wiyaḍ diɣ weqbel wiyaḍ ?
YUSEF ZIREM : yenn-ad taqbaylit-is weqbel wiyaḍ, yemmeslay-ed ɣef tikti TAFIDIṚALIT, ɣef TEGDUDA TAQBAYLIT, Lwennas mači d win yettagaden tikta, d amdan yesmuzguten ugar n wayen id-yeqqaṛ, ma tella temsirt ara d-nawi deg tɣuṛi n wedlis agi akken Lwennas, d win yettnadin, ilemden, iḥefḍen, yettaẓen ar zzat, weǧin yeqqim kan deg yiwet n tekti. awellih-inu i yelmeẓyen d taɣuṛi, ilaq ad eɣṛen aṭas imi Lwennas d ayen ẓṛ-iɣ nek, d amdan yeqqaṛen aṭas, d annect-agi it-yeṣṣawḍen ar weswir yesɛa, selt nezzeh i tuɣac n Lwennas, ɣṛet isefr-as tellim allaɣ-nwen, qeblet tiktiwin xas deg tazwar ur wnehwit ara, maca selt-asent akken ad tesɛum tamuɣli-nwen kunwi.
« AGDUD UR NEQQAṚ ARA WERǦIN AD YESƐU TILELLI »
AMEƔNAS : Awal n tagara deg tdiwennit agi ?
YUSEF ZIREM : Lwennas d argaz i ysellen iwegdud, ur yettarra yiwen ɣef wemnaṛ n tmusni, yesmuzgut aṭas ur iḥeqqeṛ yiwen s tmuɣli neɣ weqbel ad tyissin, ma yella ass-agi 20 iseggasen deg wasmi i tenɣan mazal ḥemlent nezzeh deg tmurt n leqbayel, akk d tmazɣa, mači baṭel id-usa, yezwaritt waṭas n leqdic d tegzi (lefhama), ɣef waya ilaq diɣ ad nsel i tsutwin id-ittnekkaren, mači yal yiwen ad yeqqaṛ ” AḤQ NEK”, akken d-ennan, imjuh-ad n FLN, send akin imeɣnasen n 80, art art, ma d ilmeẓyen ad ddun kan d iqeffafen, ulac cciɛa n temɣeṛ d cciɛa n imennuɣen yezrin ( iɛeddan), ilaq ad neffeɣ deg usɛuẓẓeg agi, ass-agi ma yusa-d yiwen ak yini ur umineɣ ara akk s wayen d-eqqaṛem as-nini yenza, neɣ dirit dɣa nettṛebbi lkerhegga, nesserwaliten deg tagara ulac ccek ad naf iman-nneɣ nettwaɛzel, weḥḥed-neɣ kan ilaq ad nḍeggeṛ yir tiktiwin agi.
AMEƔNAS : acu ara d-iniḍ i tesɣunt AMEƔNAS ?
YOUSEF ZIREM : sarameɣ ad teddu deg ubrid n tidett, saramɣ-as tudert ɣezzifen, ad tefk awal i yal win izemren ad yawi ayen igerzen i tmurt n leqbayel i yedles-nneɣ, d imeɣnasen n tmazɣa d wid n umaḍal akken yella
AMDAN .T
La Canaris reviennent de Chlef, avec un résultat positif qui va permettre à l’équipe de gravir considérablement dans le tableau du classement mais aussi de rétablir le moral. 2-0 est le score de la rencontre qui a opposé la JSK a l’ASO pour la quatrième […]
Non classéLa Canaris reviennent de Chlef, avec un résultat positif qui va permettre à l’équipe de gravir considérablement dans le tableau du classement mais aussi de rétablir le moral.
2-0 est le score de la rencontre qui a opposé la JSK a l’ASO pour la quatrième journée du championnat. Les buts ont été inscrits par Ben Sayeh et Hamroune, l’un à la 53e minute, l’autre à la 68e minute par penalty.
Sans cette victoire, les Jaune et Vert qui ont montré des prestations castrophiques lors des 3 premières rencontres, se seraient trouvés dans une situation relativement dangereuse.
Quoique les titres soient les seules réalisations qui satisfairont les supporteurs, ces derniers seront aujourd’hui soulagés et confiants de la capacité de l’équipe à éviter d’une manière certaine la relégation à la fin de saison.
L’ancien homme politique et ministre Algérien Yazid Zarhouni de son vrai prénom Norredine est décédé aujourd’hui à l’âge 83 ans à l’hôpital de Ain Naadja suite à de longues années de maladie. Bien qu’il ne soit pas de bonnes mœurs de jubiler une mort, celle […]
Non classéL’ancien homme politique et ministre Algérien Yazid Zarhouni de son vrai prénom Norredine est décédé aujourd’hui à l’âge 83 ans à l’hôpital de Ain Naadja suite à de longues années de maladie.
Bien qu’il ne soit pas de bonnes mœurs de jubiler une mort, celle de Zarhouni ne ferait pas assez de compassion particulièrement chez les Kabyles. Son deuil se limiterait naturellement à sa famille et aux institutions officielles.
Rappelons-le, le défunt était ministre de l’intérieur lors des événements du printemps noir, par conséquent son implication dans la répression est une évidence indiscutable.
Au lendemain de l’assassinat de la première victime des événements, “Guermah Massinissa”, Zarhouni a déclaré à l’assemblée populaire nationale que celui-ci n’était qu’un voyou. Tout au long du soulèvement Kabyle, le ministre de Bouteflika n’avait pas cessé de provoquer les Kabyles et de verser son venin sur la région.
Fouad est un enfant de 13 ans atteint d’une maladie rarissime “ictère nucléaire”, qui nécessite des soins coûteux à l’étranger. La somme requise pour que Fouad ait accès à une clinique à Paris est de 20 000 euros, soit 4 millions de dinars. Les parents […]
Non classéFouad est un enfant de 13 ans atteint d’une maladie rarissime “ictère nucléaire”, qui nécessite des soins coûteux à l’étranger.
La somme requise pour que Fouad ait accès à une clinique à Paris est de 20 000 euros, soit 4 millions de dinars. Les parents du malade, étant dans une situation financière modeste, quémande la générosité et l’humanité de toute personne charitable susceptible de verser des dons.
10 000 euros (2 millions de dinars) ont été déjà récoltés. Une cagnotte a été lancée sur le Web, notamment pour des compatriotes qui vivent à l’étranger. En ce qui concerne les dons en Algérie, le numéro de compte CCP du père a été affiché.
Père Benmdakhen Salim : Numéro du CCP : 24330355 clé 76.
Numéro de téléphone : +213 794 68 11 57
Cagnotte Leetchi :
https://www.leetchi.com/c/sauver-le-petit-fouad?fbclid=IwAR0h8dvBY6E7NdQTVtmdVM4tiVOCIRMmYWBVB9oMpW3RKWByBvUy93R4JXg
Vous devez être connecté pour poster un commentaire.