conférence citoyenne kabyle
0 5 minutes 3 ans

Ass-a n 19 Meɣres tella-d temlilit n waṭas imeɣnasen n tmurt taqbaylit ama d wid yetwesnen neɣ d wid ur netwassen ara, iswi n temlilit-a d aheggi d usuddes n “Usarag amawan aqbayli”, deg ussan i d-iteddun.

Tikti-ya n “ASARAG AQBAYLI” mači n wass-att, ɣas d tid ahat yemgaraden deg nawel-nsent neɣ deg yisem, maca asentel d yiwen, imi i snat d tid ara d-yawin ɣef useqdec d uxemmem ɣef lebni n yimal n tmurt taqbaylit. Bouaziz At cebbib deg 2016, yessawl-ed yakan ar uheggi n “ASARAG AƔERMAN AQBAYLI” ( conférence citoyenne kabyle), dayen yerfed ass-a umussu n AKAL ( tadukli i tlelli n teqbaylit), maca deg 2016 ar 2021 yell-ad umaynut deg wannar asertan aqbayli d uzayri, amahat d ayen i yewwin deg tazwara mas Ḥemmu At Bumdin s yisem-is d amaray amatu n RPK ( Agraw i tmurt taqbaylit) ad yessers ar wannar n tsertit tikti n usuddes n “ASARAG AMAWAN AQBAYLI” ( conférence régionale de Kabylie”.

Deg walɣu i d-teɣra Sonia Siam tameɣnas n izerfan n wemdan yetwasnen, tenn-ad ” D tagnitt ad mlaleln imeɣnasen yettxemmimen i lebni n lezzayer d wid i yelhan kan akked yimal n tmurt taqbaylit”, ihi d tagnitt n weskasi d uxemmem gar yakk isertaten d imeɣnasen n tmurt taqbaylit, d amṛaḥ ara d yeglun ḥala s wayen yelhan, ur ilaq ara kan asekkeṛ n tewwurt deg wudem n tuddsiwin yettnaɣen ɣef tmurt taqbaylit ama d wid akk yumnen belli leslak n teqbaylit deg lebni d usali n uwanek aqbayli.

Nura-d yakan ɣef usentel-a deg yeḍṛisen nniḍen anda i d-nessegza acimi imeɣnasen n uzarug n teqbaylit ur ilaq ara ad ilin mgal n wembiwel neɣ “Ḥirak”, maca leḥder yerra leqḍeɛ, tamurt taqbaylit tezga tettwaɛzel tettɣam weḥdes, kra n win ara yinin ass-a i wegdud aqbayli ilaq ad tefkeḍ aqerruy-ik d asfel ɣef lezzayer nebla ma yelha-d deg tazwara deg axxam-is d win umi yezleg rray, neɣ d win ur nebɣi ara lxiṛ i teqbaylit.

Maca ur ilaq ara ad nergem imal, ur ilaq ara ad neṛz kra n tikli send ad tebdu, ayen i yilaqen ad yeqqim deg qerruy n imeɣnasen n tlelli n tmurt taqbaylit d wid akk yettnaɣen akken ad yali uwanek aqbayli, “Ḥirak” d tilawt deg webrid, yiwen ur yezmir ad tyenker, ihi yifet ad tesuddesen imeɣnasen yumnen belli tamurt taqbaylit ilaq-as lebni i yiman-is, wala ” populistes” i regmen taṣebḥit tameddit imeɣnasen n teqbaylit d timunent-is.

Akud i teddu, udmawen d wid i d-yettefṛazen, ass-a ikabaren umi n semma iḍelli d iqbayliyen d nutni i d-ibegsen mgal tikli n teqbaylit ar lebni n yimal i d-ttiwulmen, d wid i regmen anay afidirali aqbayli, FFS nebla ma nuderit-id, d win i d-ibeggenen tasertit n ubeddel n lγista, yebɣa ad yini i Tebbun belli d netta kan i d aɛdaw n lebni n yimal aqbayli, mgal imussuten iqbyliyen ama d wid yettnaɣen ɣef timunent neɣ timanit neɣ ahat lebni d usali n uwanek aqbayli, amezruy ad ten-yeggurraɛ agdud ad ten-icaṛeɛ.

Deg tagara yal tikti n lebni d usuddes n tmurt taqbaylit, ur ttnettɣunzu ur nfeṛṛaḥ, ilaq akk imeɣnasen ad kkin, ad inin awal-nsen, acku tasertit n tukkarḍa n uḍaṛ mačči d tin ara d-yeglun s lfayda ɣef tmurt taqbaylit, nebla ma nettu tifranin n 12 yunyu i d-iteddun, yal yiwen ilaq ad ibegges akken werǧin ad yettwaker yimal n yeqbayliyen, asarag-a ɣer d-ssawlen ur ilaq ara ad yili kan d lebni “Ḥirak” maca d lebni ladɣa n “TMURT TAQBAYLIT”.