“Taddart d aɣbalu agdudant ” i yenna Saεd Bulifa deg ukaram yura i yirumyen deg tallit anda bɣan ad sluɣen adeg yecban wa.
Yesεa tudsa yersan lsas-is ɣef udem asertan, tella lemcawra, yella wawal, d amazun “APN” deg taddart, awal iferru s wawal, id tasertit n talwit-nsen.
Awal n tazwara i bab n wakal d ticreḍt n leqdar i wat wadeg. Tudsa-s tebna ɣef tesqamut n ugraw, yal tawacult tesεa win yeskelfen s yes, tebḍa d iḥricen ( tawacutlt, adrum, taddart) yal yiwen deg-sen yesεa ayla-s ( ṭamen, lukil akked lamin).
Tudsa yecban ta d tin yeswehmen amussnaw n tesnilest (sociologue) “Emil Durkheim ” yenna d akken :” warǧin nwiɣ ad tili tudsa ya deg umaḍal ” netta ld ixedmen tirza-s ɣer tmurt n Leqbayel aseggas n 1845 . Yura tamezrit-is (sa théorie) , ɣef wayen iwala, i tin i wumi yefka isem, “timetti taqbaylit” d tin n uceqqiq d tdukli (société segmentaire ) d nutni yeqqaren ur ḥemleɣ gma ur ḥemleɣ win ara tyewten.
Tiwizi d tdukli d tamuɣli n yal aɣarim. Aseḥbiber ɣef yidles d isseɣ ur nesεi axsim.
Ass-a ad nwali deg yiwen ur neswi ad yewwet deg umḍiq yesεan amezruy lqayen i d-yefkan imeɣrassen i yal tigrawlin deg yal talitin, limer maci d aɣref yecban wa ur yettsin tasertit ugdud n Lezzayer, zwaren tigawt awal, gzin tudert s leqder d usirem.
Adabu n Lezzayer ma d tidet yeseḥbibir ɣef uwanek-is ad isawel i Bengrina ɣer teɣdemt ɣef wawalen yeseqdec ” d ta i d-tidet ” id aḥuzzu i tdukli n tmurt ” atteinte a l’unité nationale” i asen-d-sbubayen i yimeɣnasen yettwakerfen di lḥebs ɣef tmentel ur nesεi lqaε.
AMIMEUR Beramtane